La trituradora

Ara fa just dos anys, coincidint amb les últimes eleccions municipals, els vaig explicar en aquesta mateixa contraportada que dos dels meus amics havien decidit presentar-se a les eleccions com a caps de llista per partits diferents, per competir per l’alcaldia del mateix poble.

En aquell moment els vaig dir que els admirava. Un ja feia quatre anys que era al capdavant de l’ajuntament, en els quals havia patit el desgast de la imatge pública dels polítics, i malgrat això s’havia tornat a embolicar sense cap altra intenció que buscar el millor per al seu poble, i no per a la seva butxaca. L’altre, amb una llarga trajectòria en la lluita social, havia decidit fer el pas, com havien fet molts ciutadans farts de no sentir-se representats pels seus polítics.

En aquell article vaig escriure: «Cap dels dos té res a veure amb la classe política desprestigiada, cap dels dos s’ha ficat en aquest tema per forrar-se, cap dels dos busca protagonisme per escalar en el seu partit, cap dels dos ha comptat bitllets en un cotxe que provenien d’una comissió il·legal, cap dels dos ha cobrat un sobre de diner negre del seu partit, cap dels dos ha repartit diner públic entre els seus amiguets, cap dels dos pretén netejar el seu poble com pregona el fastigós eslògan d’un candidat badaloní, cap dels dos pertany al que entre tots hem acabat coneixent com a casta».

Qualsevol dels dos hauria sigut un bon alcalde per al poble, perquè reunien el que busquem per als nostres representants: preparació, honestedat, talent, feina, il·lusió i ganes, moltes ganes.

DETERIORAMENT DE LA RELACIÓ

Però és clar, només podia guanyar un. I no només això, ja que va guanyar un, i l’altre es va convertir en el líder de l’oposició. La relació entre ells es va anar deteriorant. Jo tampoc sé com portaria que el cap de l’oposició –per molt col·lega que sigui– em posi verd als plens, o que l’alcalde –per molt col·lega que sigui– porti a terme una obra de govern que té poc o res a veure amb els meus desitjos.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però per si els semblés poca cosa que la seva relació com a amics es deteriorés, els informo que dos anys després cap dels dos ostenta el seu càrrec. Ni un segueix sent alcalde, ni l’altre cap de l’oposició. Han dimitit. I mira que es dimiteix poc…

S’haurien d’analitzar els motius de tots dos, que no deuen ser iguals. Però crec que en un punt coincidirien: la decepció que els va causar la política institucional, que poc gratificant que és exercir-la en els últims anys. Em preocupa que dues persones que eren bons representants per als seus ciutadans hagin tirat la tovallola. Aquí sí que podem dir que se’n van els millors. Entre tots hem convertit la política en una trituradora de talent, en una piconadora d’il·lusions. I això ens condueix a la mediocritat.