Petit observatori

¿Soc dels homes lliures o no ho soc?

S'han fundat partits que es defineixen amb frases que sonen a eslògans publicitaris

1
Es llegeix en minuts
 

  / FERRAN NADEU

Em sembla bastant acceptable aquesta comparació: la política és una mena de plastilina que s’enganxa a la pell i costa molt fer-la desapa­rèixer. Utilitzo aquesta imatge sense cap intenció de menystenir l’exercici de la política. Al contrari, jo admiro els polítics en actiu que aspiren a influir positivament a la societat. Els que s’aprofiten de tenir un determinat poder per aconseguir alguns beneficis particulars són polítics in­dignes. 

    

Llegeixo el retorn públic a la política del senyor Antoni Fernández Teixidó, que va ser dirigent de Convergència i abans, si no m’equivoco, candidat del CDS d’Alfonso Suárez. Llegeixo a EL PERIÓDICO que en aquests moments està par­ticipant en un projecte polític, i naturalment, li tinc un gran ­respecte. Només goso fer-li una petita observació. No m’agrada el nom del projecte polític amb el qual s’identifica: Lliures. L’article escrit per Fidel Masreal recull la seva ­declaració: «Representem el catalanisme polític posat al dia. No inclinant cap aventura». 

    

Jo voldria recordar la im­portància que ha tingut en la història humana la voluntat de persones i grups que no s’han ­conformat amb el present. Llançar-se decididament oceà enllà era una aventura que els prudents de l’època consideraven temerària per no dir condemnada al fracàs. 

    

Que Catalunya intentés navegar per Europa amb els seus propis rems és molt més raonable que l’aventura que va decicir emprendre fa segles Colom. És cert que davant les pròximes eleccions s’han fundat uns partits que han adoptat per definir-se, amb algunes frases, que sonen a eslògans publicitaris. Sembla que dreta i esquerra han passat de moda. No m’agrada que una força política es digui Lliures. ¿És que no ho són, de lliures, tots els candidats?

Notícies relacionades

    

Tan lliures com els votants i els qui no voten. 

Temes:

Eleccions