EDITORIAL

El fenomen dels 'realities'

És un invent que satisfà els desitjos d'una majoria: viure en directe les vicissituds d'uns personatges en el seu més pura (o guionizada) nuesa

1
Es llegeix en minuts
Bigote Arrocet i Juan Miguel en una prova de ’Supervivientes’ (T-5).

Bigote Arrocet i Juan Miguel en una prova de ’Supervivientes’ (T-5).

Els realities, els programes en què es viu la il·lusió d’un escenari on els protagonistes ofereixen «realment» la seva vida davant l’espectador, arriben per dir-ho així a la seva majoria d’edat.  La primera experiència es va emetre en una televisió sueca, de la mà de Charlie Parsons. L’anomenada Expedición Robinson es va convertir després en Supervivientes i va ser un fenomen mundial. Una mica més tard, Gran Hermano, la idea de John de Mol, va venir a confirmar la validesa comercial d’un format que revolucionava el món de la televisió i que, a Espanya, continua tenint una acceptació notabilíssima. La característica més destacada dels realities, amb totes les seves variants, és que es tracta d’un programa estrictament televisiu, que no s’entén sense tenir en compte el llenguatge peculiar de la petita pantalla i que no es refereix a cap tradició anterior, com passa amb la resta de la graella. Els realities no responen a cap herència sinó que s’ofereixen com a generació espontània del mitjà. Més enllà de la seva valoració ètica o de l’explotació, fins a la sacietat, dels seus recursos, es poden observar com un invent que satisfà els desitjos d’una majoria: viure en directe, i de manera vicarial, les vicissituds d’uns personatges –famosos o que ho acabaran sent– en la seva més pura (o guionitzada) nuesa. El pas endavant dels realities a un canal d’abonament (El puente, a Movistar+) ens porta a un nou  univers. Tant la popularització del pagar per veure com la demanda d’aquests programes, conviden a la reflexió.