Uns virus que no poden atacar-me

Una de les característiques de la Humanitat és la capacitat de crear armes bèl·liques. Podem dir que també tenen armes alguns animals, armes pròpies de la seva constitució, que els serveixen per matar, capturar o devorar. Armes que estan integrades a la seva constitució física. Els humans no tenim, en el nostre cos, eines específiques per atacar altres sers ­vivents, però hem sabut in­ven­tar-les. Fusells, ganivets, bombes explosives, fins i tot armes de repetició. 

    

Però el progrés armamentístic de la nostra espècie no s’ha aturat. Al contrari. Han aparegut les armes informàtiques. El lector ja deu saber, i si no ho sap torno a confessar-ho, que sóc un analfabet informàtic. El meu respecte i la meva admiració pel progrés de la informàtica és absolut. Però començo a preocupar-me quan em diuen que existeixen els virus informàtics. Els virus són grups d’agents infecciosos que afecten els ordinadors i poden reproduir-se i transmetre’s amb independència de la voluntat de l’usuari. ¡Que en són, d’humans! ¡Es poden manifestar amb voluntat destructiva! Ara s’ha divulgat que hi ha hagut un intent, a molts països, de frenar el virus, el WannaCry, explica Figueredo, vinculat al segrest cibernètic de més de 300.000 ordinadors. Això vol dir que un virus pot ser una malaltia infecciosa. I que la infecció dels ordinadors ha arribat a més de 150 països. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

    

I el cap em roda altra vegada al llegir que l’atac informàtic pot venir de Corea del Nord. Penso en els meus anys escolars, quan em resultava difícil enfrontar-me amb la senzilla operació matemàtica que era trobar l’arrel quadrada d’un número. Em tranquil·litza saber que jo no puc ser una víctima de la cibernètica. No tinc ordinador. La meva vella Olivetti no necessita ser protegida de cap atac. Només de la meva irritació quan m’adono que he polsat una tecla equivocada.