Trump decep a Europa
La negativa a recolzar explícitament la defensa mútua col·lectiva debilita la credibilitat de l'OTAN
Els gestos i l'actitud conciliadora dels aliats europeus s'estavellen contra l''Amèrica primer'
zentauroepp38600348 us president donald trump leaves the europa building in brus170526174505 /
La primera visita del president nord-americà, Donald Trump, a la Unió Europea i a l’OTAN ha decebut els seus aliats europeus i confirma els temors que va despertar la seva victòria electoral, inesperada i indesitjada a aquest costat de l’Atlàntic. En les breus reunions que va tenir a Brussel·les, Trump va mostrar amb el seu comportament i les seves paraules que els Estats Units s’han convertit en un aliat imprevisible i poc fiable, que tracta amb displicència els seus socis europeus.
Trump semblava més impressionat per la recepció «més enllà del que ningú ha vist» que va rebre a l’Aràbia Saudita –un país que promou l’extremisme islamista que alimenta l’Estat Islàmic, Al-Qaida i els seus terroristes—, que per l’actitud conciliadora dels seus aliats europeus, que sí que comparteixen amb els Estats Units els mateixos valors de democràcia i de defensa de les llibertats i els drets humans.
Els gestos diplomàtics dels altres països de l’OTAN per centrar la microcimera en els dos temes que interessaven a Trump per a la seva pròpia projecció mediàtica (lluita contra el terrorisme i esforç financer en defensa) i excloure els que el molestaven (relacions amb Rússia), no es van veure recompensats.
Trump es va negar a recolzar explícitament el compromís de defensa mútua col·lectiva de l’OTAN en el cas d’atac a un dels seus membres (article 5 del Tractat de Washington) i va optar per queixar-se de les suposades «enormes sumes de diners» que els europeus deuen als Estats Units perquè no gasten suficient en defensa, malgrat que els països europeus estan augmentant les seves partides militars d’acord amb el que està acordat.
SENSE PRECEDENTS
Trump és el primer president dels EUA des de la creació de l’OTAN que es nega a assumir explícitament el compromís de defensa mútua, fins i tot malgrat els reiterats intents del seu gabinet d’inserir aquesta menció en les seves intervencions, cosa que debilita la credibilitat de l’Aliança Atlàntica, com recorda Thomas Wright de la Brookings Institution de Washington.
Aquesta negativa és significativa, ja que l’única vegada que s’ha invocat a l’OTAN l’article 5 va ser precisament en defensa dels EUA després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 i que, a conseqüència d’això, més de 1.000 soldats dels països europeus de l’OTAN han mort lluitant en la guerra empresa per Washington a l’Afganistan.
Des que Trump va declarar l’OTAN «obsoleta» el març del 2016, ha matisat la seva posició, perquè també «combat el terrorisme» i ara pretén que lluiti contra la immigració il·legal. Però segueix sense reconèixer que el paper fonamental de l’Aliança Atlàntica és la defensa territorial dels seus membres enfront d’atacs exteriors i es nega a donar aquesta garantia als països bàltics davant la possibilitat d’un eventual atac de Rússia, a diferència del que va fer el seu antecessor, Barack Obama, el 2013.
Les divergències de Trump i els seus aliats arriben també a la lluita antiterrorista, en què els països europeus prioritzen la tasca dels serveis policials i d’intel·ligència sobre els mitjans militars. Malgrat que l’OTAN es va sumar formalment dijous a la coalició contra l’Estat Islàmic per complaure Trump (tot i les reticències de França, Alemanya i Itàlia), no participarà en les operacions militars, ha hagut de precisar el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg.
Els EUA aspiren ara que Europa enviï més soldats a l’Afganistan per frenar els talibans, ja que l’Exèrcit afganès, minat per la corrupció, va perdent terreny enfront dels islamistes, a pesar dels més de 70.000 milions d’euros invertits per Washington a equipar-lo i entrenar-lo.
OFENSIVA DIPLOMÀTICA
La nova ofensiva diplomàtica de Trump contra l’Iran llançada aquesta setmana des de l’Aràbia Saudita i els seus atacs a l’acord nuclear iranià són un altre focus potencial de tensió amb els seus aliats, perquè la UE aspira a aprofitar la reelecció com a president del moderat Hassan Rohaní per intensificar les relacions diplomàtiques i les inversions i buscar la cooperació de Teheran per intentar estabilitzar el Pròxim Orient.
Notícies relacionades
La UE ha pogut constatar la profunda bretxa que hi ha amb Washington en comerç i canvi climàtic. El futur grup de treball conjunt sobre comerç i competència deslleial casa malament amb els comentaris de Trump, revelats per 'Der Spiegel', sobre la «maldat» d’Alemanya per vendre «milions de cotxes» als EUA i la seva intenció de «parar-lo». Davant el creixent caos polític a Washington i la demostració empírica de l’«Amèrica primer» de Trump, Europa ha de reforçar de seguida la seva diplomàcia i defensa autònomes al servei dels interessos realment europeus.
