Moció de censura bumerang

Quan fa unes setmanes Pablo Iglesias va anunciar que presentaria una moció de censura al·legant que, després dels nous escàndols de corrupció del PP a Madrid, Espanya vivia un estat d’excepció per culpa d’aquest partit i que desallotjar-lo de les institucions constituïa un imperatiu ètic, se les prometia molt felices.  Perquè encara que la moció no tenia cap possibilitat de prosperar, amb aquesta iniciativa es pretenia posar en dificultats un PSOE en situació d’interinitat al mateix temps que erigir-se en l’alternativa d’esquerres al Govern del Partit Popular enfront d’un PSOE en hores baixes. Des de llavors Podem ha tractat de treure rèdit de tots i cadascun dels múltiples passos que ha fet per presentar la moció. Des de l’anunci, passant pel procés intern que havia de servir per avalar-la, les especulacions entorn de qui seria el candidat, fins a la presentació just dos dies abans de les primàries socialistes o la manifestació de suport convocada la mateixa vigília. S’ha parlat i molt de la moció, permetent que Podem i Iglesias recuperessin si no la iniciativa política, sí almenys un notable protagonisme mediàtic. No obstant això, el rumb que han pres els esdeveniments reforça la idea que la moció de censura podria tenir un efecte contraproduent per a Podem i d’aquí venen els titubejos que s’han expressat aquests darrers dies, com quan per boca de Pablo Echenique s’ha arribat fins i tot a plantejar la possibilitat de retirar la moció de censura si el PSOE es decidia a presentar-ne una de pròpia.

Hi ha almenys tres factors que apuntarien en aquest sentit. En primer lloc, perquè a partir del moment en què el president del Govern ha descartat intervenir en el debat i ha delegat la rèplica no se sap encara en qui, s’ha allunyat l’expectativa d’un cara a cara entre Mariano Rajoy i Iglesias i, per tant, la possibilitat que aquest aparegui davant l’opinió pública com una veritable alternativa al PP. En segon terme, perquè la moció de censura pot servir no només perquè el PSOE exhibeixi unitat interna, una cosa que no va exhibir en el debat d’investidura, sinó també per deixar en evidència el mateix Iglesias recordant-li que fa un any ell sí que va tenir a les mans la possibilitat de posar fi a la presidència de Rajoy. I si finalment els socialistes opten per l’abstenció, servirà també per demostrar que tenen una major predisposició al pacte i més generositat que la que va demostrar Iglesias en el debat d’investidura de Pedro Sánchez, en el qual no només hi va votar en contra sinó que va arribar a esmentar la «calç viva». I finalment, perquè la proposta de Compromís que Podem postposi la moció i busqui més suports demostra la feblesa d’aquesta formació si no compta amb el suport de les confluències, que en molts casos, i malgrat no disposar de grup parlamentari propi, aspiren a tenir un perfil definit. En definitiva, la moció de censura pot acabar sent un mal negoci per a Podem si acaba bandejat, reforçant el seu principal rival i provocant divisió interna.