Per jugar a bolos importa el pols

Ara descobrim que les urnes, tan sovint al llarg dels segles santificadores, són, per al Govern espanyol, les urnes del pecat. ¿És una arma bèl·lica, l’urna? Ni ataca els ciutadans, ni corromp els costums, ni està inclosa en la llista dels pecats capitals. L’urna és un invent molt antic, i fins i tot ha estat considerada sagrada. En el seu origen era un vas per guardar les cendres d’un mort. L’urna funerària va haver d’admetre que la paraula es generalitzés.

Una urna, ara, és una caixa normalment quadrada o rectangular amb una ranura central per la qual el ciutadà introdueix un paper en el qual farà constar el seu vot. Diré, de passada, que un fet democràticament admirable és identificat amb el diminutiu papereta. Pilar Santos i Fidel Masreal van fer saber-nos saber fa uns dies en aquest diari que el Tribunal Constitucional ha advertit que no tan sols actuarà contra la celebració del referèndum, sinó també contra la intenció de comprar 8.000 urnes per a la consulta.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Respirem una mica. Jo he vist, a diverses places de poble, nens i nenes que jugaven a bales, i nois més grans que jugaven amb unes boles més pesants i que tenien, com a objectiu, tombar per terra boles d’un altre color. Penso que aquest joc popular admet una possible comparació amb la situació actual de la política espanyola. Méndez de Vigo avisa que els catalans «no han de fer més passos endavant, és un avís seriós». Però el fet és que a Catalunya s’està jugant una partida seriosa, i correspon a qui toca llançar la bola decisiva, o la que pot ser-ho, tenir una bona punteria. Meritxell Borràs, consellera de Governació, afirma que el seu departament farà l’encàrrec de les urnes. «Som competents en matèria d’eleccions i consultes. És lògic, doncs, que vulguem disposar dels elements necessaris per tirar endavant aquest procés».

Quan jo era adolescent, a Sant Just Desvern, a vegades jugava a bitlles amb els meus amics. I si algú les feia caure totes d’un sol cop, dèiem que havia «fet bitlla». Per guanyar, a vegades s’ha de tombar alguna cosa.