Les líders polítiques i el feminisme

Sentíem fa uns mesos que la senyora Susana Díaz era la guanyadora en totes les travesses per a les primàries del PSOE. Entre els valors que se li suposen hi ha la possibilitat de ser la primera dona secretària general del partit, i em pregunto: ¿quin és aquest valor afegit?  Que la senyora Díaz acabi essent la secretària general del PSOE és tan poc transformador per a les dones com que la senyora Merkel sigui la cancellera alemanya. Cada dona que accedeix a una posició de poder en política està legitimada per fer-ho i ha de ser valorada per la seva acció política. Però no ens confonguem. Penjar-se l’etiqueta de la lluita per la igualtat o la lluita feminista per proposar una candidata dona és una actitud oportunista.

Quan ha tingut oportunitat de governar, el PSOE ha demostrat fer bones polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, ha estat pioner en aquest àmbit per exemple en la creació del Ministeri d’Igualtat; així mateix, moltes  dones socialistes que han governat han rebut crítiques profundament  masclistes pel fet de ser dones (Maria Teresa Fernández de la Vega o Leire Pajín entre d’altres) sovint degudes a decisions polítiques que pretenien erosionar l’'statu quo' patriarcal. Aquest no és el cas de Susana Díaz; anem veient que Susana Díaz encarna molts dels tics de l’anomenada «vella política»: és partidària de funcionaments poc democràtics, utilitza estratègies tèrboles per aconseguir el poder, es rodeja i s’escuda en els barons del partit que representen el passat per quedar-se ancorada en el poder. En cap cas fa una autocrítica profunda del perquè el seu partit està perdent representativitat social a una velocitat de vertigen.

Díaz representa l’'establishment' i l’estructura patriarcal dins del partit més que cap altre candidat. No és que els altres presentin una proposta que estigui als antípodes d’aquestes posicions; de fet el PSOE s’ha embrancat en una guerra caïnita que, en cap cas, contribueix al debat de fons i a escoltar les necessitats de la societat d’avui i de demà. Ara bé, no podem caure en l’error de censurar-la doblement per ser continuïsta i ser dona, no seria just però tampoc li podem atribuïr el valor del canvi per ser dona. Ella, que només parla en termes de guanyar i perdre eleccions. Com bé diu la doctora en psicologia social Sara Berbel Sánchez, perquè la incorporació de les dones a les posicions de poder (ja sigui en política, en l’àmbit empresarial, etcètera) realment suposi un canvi transformador socialment en termes d’igualtat entre homes i dones –incloses les noves formes de liderar– que aporti elements diferencials per a dones i també per a homes, cal que les dones hi arribem en un nombre suficient. Quan una sola dona arriba al poder el que es produeix és una assimilació d’aquesta dona a les estratègies, estructures i formes majoritàries amb l’objectiu de conviure-hi i sobreviure-hi. Sovint les dones no ens sentim còmodes ni en formes ni en continguts amb aquests estils clàssics, heteropatriarcals, confrontadors, poc negociadors i poc empàtics en l’exercici del poder. Aquesta es una de les dificultats amb les quals ens trobem per arribar a llocs de decisió. Se sol produir una mena de selecció natural (és a dir, patriarcal) que fa que, en gran mesura, les dones capaces d’entrar en el joc polític tradicional i, per tant ser reconegudes pels homes, són aquelles que accepten  l’establishment i s’hi adhereixen. És a dir, el que han fet majoritàriament els homes durant dècades.

Afortunadament avui tenim algunes excepcions rellevants com ara l’alcaldessa de  Barcelona, Ada Colau, o l’alcaldessa de Badalona, Maria Dolors Sabaté, que, sense entrar en anàlisis programàtiques, estan intentant fer política d’una altra manera; demostrant que es pot escoltar l’adversari i intentar negociar, que el més important és el bé de la ciutadania o que mostrar les emocions en públic no et fa més dèbil, sinó més forta.

Notícies relacionades

Els avals confirmen que el PSOE està dividit en dos

Sánchez demana a López que s'uneixi a la seva candidatura per liderar el PSOE

Aquestes noves formes de liderar no són propietat exclusiva de les dones però necessiten de les dones per incorporar-les en la cultura política. Segur que dins del PSOE hi ha dones amb capacitat d’impulsar i renovar un partit que ha de ser, necessàriament,  rellevant en l’escena política actual, però malauradament no tenen visibilitat suficient. És una llàstima, una oportunitat perduda per a les dones socialistes, per a totes les dones i per a la política.  

Directora tècnica de la Fundació SURT.