Editorial

La multa de Brussel·les a Facebook

La Comissió Europea ha d'impulsar una norma comuna del dret a la privacitat i a l'ús de dades en l'univers digital

1
Es llegeix en minuts

La Comissió Europea (CE) va anunciar avui la imposició d’una multa de 110 milions d’euros a Facebook. / EFE VÍDEO

La multa de 110 milions d’euros de la Comissió Europea a Facebook, per donar informació «inexacta o enganyosa» durant l’operació de compra de WhatsApp el 2014 és, més que un revés econòmic, un avís a les grans companyies que han de respectar les regles del joc. O almenys aquesta és la intenció de la comissària de Competència, la danesa Margrethe Vestager, en la seva valoració d’una sanció que va considerar «proporcionada i dissuasòria». L’exitosa xarxa social va adquirir el sistema de missatgeria mòbil per gairebé 14.000 milions d’euros, després que WhatsApp hagués arribat l’any de l’adquisició als 430 milions d’usuaris. En aquell moment, la companyia de Mark Zuckerberg va negar el que era més que una evidència: la possibilitat de compartir les dades d’aquells usuaris. En aquest punt és on la investigació de les autoritats comunitàries han conclòs que hi va haver inexactitud perquè l’agost del 2014 Facebook va manifestar davant la Direcció General de la Competència que no estava en disposició d’associar els comptes d’usuaris de les companyies.

Notícies relacionades

La reacció de Facebook, després de la multa, és una manera implícita de reconèixer que era conscient de l’engany. Dos anys després de la fusió va anunciar, a més, als seus clients la possibilitat de vincular els dos comptes. Dir que els errors no van ser «intencionats» i que va actuar «de bona fe» sona com una excusa infantil tractant-se d’una empresa de les seves dimensions. No falten motius, per tant, perquè la directora de l’Oficina Europea de Consumidors qüestioni que tot hagi quedat en una multa i no s’hagi revisat l’autorització de la fusió. L’acord només va confirmar la posició dominant de Facebook entre les companyies tecnològiques, en una primacia que comparteix amb altres gegants com Google o Amazon.

Tota aquest conflicte al voltant de la política de fusions ens ha de fer reflexionar sobre la necessària defensa de la privacitat en un univers digital –que fa de les dades un immens negoci– en el qual deixem contínua empremta de les nostres preferències. És desitjable, per tant, que la Comissió Europea acceleri una precisa normativa sobre el dret a la confidencialitat, la propietat de les dades, i a l’ús que se’n fa. En l’era del data sembla una lluita perduda, però no per això hem de deixar sense resistència que un Gran Germà guiï els nostres passos.