Ombres de dubte a la Fiscalia Anticorrupció

La justícia espanyola no va sobrada de prestigi, sobretot en els nivells i funcions en què té punts de contacte amb el poder executiu. Els ressorts i viaranys de l’Estat són amb freqüència tortuosos, i des de la dècada dels 90, en què els espanyols van descobrir que determinades actuacions de certs integrants de l’Audiència Nacional coincidien amb l’estratègia del PP per aconseguir arribar al Govern i consolidar-s’hi, no poques decisions judicials han permès tenir la temptació de donar per encertat el cèlebre «Montesquieu ha mort» que s’atribueix a Alfonso Guerra quan va considerar obsoleta la clàssica separació de poders en els estats democràtics. Les últimes actuacions de la Fiscalia Anticorrupció no ajuden a dissipar aquesta impressió, precisament en un organisme que havia aconseguit respectabilitat per actuar amb independència de criteri: als titubejos i contradiccions en el cas del després dimissionari president de Múrcia i la investigació del 3% s’ha de sumar el del presumpte avís d’Interior a Ignacio González que estava sent investigat, episodi que ha revestit caràcters de sainet. És deplorable que hi hagi ombres de dubte sobre una instància judicial a la qual correspon un paper angular en la recuperació de la confiança dels espanyols en les institucions. Al fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i al fiscal Anticorrupció, Manuel Moix, els incumbeix la gran responsabilitat que els ciutadans no siguin encara més descreguts.