'La tonta era él'

Em van dir que existia la pel·lícula 'La tonta era él'. Fins i tot me la van explicar. Era una espanyolada dels anys 60: Gracita Morales feia de dona apocada manipulada contínuament pel seu marit, Paco Martínez Soria. Però en el final feliç els espectadors descobrien que això només era una façana. En realitat, ella sempre havia portat  –a la seva manera i amb eficàcia– les brides de la parella i havia anat resolent els problemes del babau del seu marit. Però la pel·lícula no es va arribar a rodar, no existeix. 

Tot i així vaig pensar en 'La tonta era él' quan la infanta Cristina va llençar per la finestra la seva imatge de noia llesta explicant al jutge que no estava al corrent del que passava a casa seva i ni tan sols sabia com s’obtenien els diners que ella gastava. ¿Per què ho vaig pensar? Perquè va resultar que al final el condemnat a presó per usar delictivament el nom Borbó es diu Urdangarin. Vaig recuperar aquell títol de pel·lícula quan vaig veure que ella quedava absolta i que el tonto que pagava pels dos era Iñaki.

Vaig tornar al mateix títol quan Esperanza Aguirre sanglotava que no sabia res del que feien els del seu entorn. Balanç final: va disfrutar molt de temps de poder i carrega els delictes de la seva etapa a Ignacio González, el seu home de confiança. El que deia Esperanza em semblava increïble, però li servia perquè pagués només l’altre. De tonta, res de res.

SOBRENOMS RELIGIOSOS

Amb els Pujol em torna al cap el famós titolet. Marta, àlies la 'mare superiora', recordava Gracita Morales quan va explicar al Parlament que a casa seva eren tan pobres que s’havien de tapar les vergonyes amb una mà al davant i una altra al darrere. Però tenia ínfules: al buscar un sobrenom religiós no va escollir la 'monja', i per al seu fill no va optar per 'l’escolà', sinó pel de 'capellà de la parròquia'. Del que els delinqüents anomenen «calés» ella en diu «missals». Encara hi ha classes. Per als de la seva capelleta possiblement el millor moment de la missa no era la comunió, sinó quan passen la safata.

Notícies relacionades

El dia que Ferrusola va firmar com a "mare superiora", al Parlament li demanaven a Pujol 'mans netes'

Els Pujol titllen de "fotocomposició" la nota de Ferrusola sobre els missals

Però no em vull deixar enganyar per estratègies de la defensa. El que va apareixent dels Pujol és més aviat que ella tallava el bacallà mentre el seu marit, per amor (com en el cas de la infanta) deixava fer.  Això em xoca, perquè per amor a les famílies ben nascudes passa el contrari: els marits s’autoinculpen de tota la responsabilitat per evitar que l’esposa vagi a la presó, mentre que aquí el que es filtra cada vegada la compromet més a ella. 

SALVAR EL PRÒCER

No em crec que quan aquesta banda jugava al pòquer fos la Marta qui repartís les cartes. Em sembla una simple estratègia per salvar davant de la història el suposat gran pròcer. Els que hem tractat personalment Jordi Pujol sabem que en el seu escenari, tot i  que fos de simple comèdia o d’espanyolada cutre, manava ell amb mà de ferro. Potser hi havia una tonta, però no era ell.