'Spinner' al Congrés

L’última sessió de control al Govern al Congrés ha sigut com un 'spinner', aquella joguina que ens té a tots enganxats fent-la girar als dits. En teoria és antiestrès i ajuda a concentrar-nos, però l’única cosa que aconsegueix és distreure’ns. Estem donant voltes i voltes a la corrupció i el Govern i l’oposició es reparteixen els retrets a tort i a dret, però no ens porten enlloc.

    

No és estrany que Mariano Rajoy surti del Congrés fugint de les preguntes dels periodistes perquè diu que no pot estar cada dia parlant de la mateixa història: la corrupció que enfanga el seu partit i que el portarà a donar explicacions directament al jutjat. Davant de ses senyories, Rajoy es despatxa amb la seva descaradura habitual i la cançó del «doncs mira que tu». Rajoy torna pilotes com la paret d’un frontó i defensa amb la seva habitual calma el fiscal anticorrupció, Manuel Moix, de qui assegura que és un «professional amb una àmplia i exitosa trajectòria» que actua amb «total independència i plena responsabilitat». «Un home seriós i bo, que si surt és collonut», deien Ignacio González i Eduardo Zaplana en aquella compromesa gravació, mesos abans que l’expresident de la Comunitat de Madrid fos detingut, encara que notava l’alè de la justícia al clatell des de feia temps.

¿DIMISSIONS? NO, NO

L’oposició piloteja al Congrés contra el frontó i demana la dimissió del ministre de Justícia, Rafael Catalá, la del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, la del fiscal anticorrupció, Moix, la del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto… ¡Per demanar que no quedi! La resposta és l’habitual: no, no.

    

El cas Lezo és lleig i s’estén com el florit negre en un lloc humit, amb les seves filtracions incloses. Afecta els ministeris de Justícia i Interior i converteix Moix en fiscal anticorrosió. Un altre tallafoc. De tots ells, Nieto és el que em desperta una certa empatia. Si el secretari d’Estat de Seguretat s’hagués reunit amb Pablo González sabent que seria imputat per l’assumpte Lezo, i li hagués explicat detalls de la investigació que acabaria amb els germans González a la presó, Nieto hauria comès un delicte, i ho sap.  Nieto és un actor de repartiment en aquesta pel·lícula del cas Lezo. Està vivint «un malson» ¡Tan bé que estava a Còrdova, abans que Juan Ignacio Zoido se l’emportés a Madrid per ser el seu segon a Interior! A Nieto l’acusen de ser el xivato de l’afer Lezo. Ell ho nega. «A Ignacio González ni el conec, ni és ningú». Si hagués sabut que Pablo González seria imputat, afegeix Nieto, «m’hauria obligat a ser previngut»... Al secretari d’Estat de Seguretat només li falta dir: «No és el que sembla, puc explicar-ho», mentre intenta tapar-se el cul que li ha quedat a l’aire.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

  

 Blas de Lezo era coix, manc i borni. Amb l’operació policial que porta el seu nom, el PP també ha començat a perdre peces. La pregunta és ¿qui serà el següent?