Un sistema que és urgent reformar

Els impostos que necessitem

La fiscalitat no és un fi, sinó un mitjà orientat al creixement de l'economia, a generar ocupació i la millora del nivell de vida dels ciutadans

3
Es llegeix en minuts

El lector potser entén que no necessitem cap impost, que són un mal, potser necessari, i que haurien de ser el més baixos possibles. O que haurien d’augmentar, perquè tenim moltes necessitats que es financen amb impostos. I potser recorda l’onada de comentaris de tots els colors que ha aixecat el president Donald Trump amb els seus plans de reforma fiscal per a les empreses nord-americanes.

Però, en tot cas, em sembla que estarà d’acord que el nostre país necessita una reforma fiscal, encara que només sigui perquè en els últims anys s’han introduït molts ajustos per augmentar la recaptació i frenar el creixement del deute públic, o per atendre les demandes d’alguns col·lectius, o per raons electorals. Sí, decididament, necessitem una reforma fiscal.

¿ÉS UrgeNT la reforma? Sí. ¿Es portarà a terme aviat? Probablement, no, per raons òbvies. ¿Convé anar-la preparant? Sí, és clar. ¿Qui l’hauria de preparar? Primer, el Govern i el Parlament haurien de donar les orientacions principals i, potser, assenyalar algunes línies vermelles. Després haurien d’entrar els experts de diverses especialitats i tendències. Quan tinguin un esborrany avançat, s’haurien d’obrir molts debats en la societat, però sempre oberts, amb participació dels que hi estan a favor i dels que hi estan en contra, amb ordre i sense insultar, cosa difícil en el nostre entorn, però s’hauria d’intentar. I, al final, proposta i votació. 

Un sistema fiscal no és un fi, sinó un mitjà, que s’hauria d’orientar, segons la meva opinió, a aconseguir una economia amb capacitat de créixer, crear ocupació i millorar el nivell de vida dels ciutadans, i això està en funció de la despesa que es desitja finançar: quanta despesa i quin tipus de despesa. El finançament ha de ser poc distorsionador –sempre ho serà, ens agradi o no–, però, tan bon punt entri a la butxaca dels ciutadans, tindrà conseqüències sobre l’equitat, i això afecta les necessitats de col·lectius concrets, sobretot dels més necessitats, i els incentius per produir i guanyar diners, i el repartiment de les càrregues, que és un tema de justícia que no s’ha d’obviar: ni cafè per a tothom, ni que paguin els rics, ni molts menys que paguin els altres.

I com que tenim un sistema que és bastant descentralitzat, la reforma haurà de tenir en compte el futur sistema de finançament autonòmic i local, amb les seves pròpies regles del joc: centralitzar el que hagi de ser centralitzat i deixar autonomia perquè cada ens pugui decidir alguns caràcters del seu sistema fiscal, d’acord amb les seves peculiaritats, la seva cultura i el tipus de societat que intenta desenvolupar. 

Un bon sistema fiscal ha de ser suficient per finançar la despesa que es consideri necessari; flexible, de manera que la recaptació pugui augmentar almenys al ritme del producte interior brut; estable, per a molts anys, encara que caldrà fer correccions des de molt aviat, o sigui, que doni seguretat que les regles no canviaran a mig partit. Ha de ser clar, senzill i eficient a l’hora d’entendre els impostos, a la de pagar-los i a la de gestionar-los. 

Hi ha un ampli consens entre els experts que el sistema ha de tenir més generalitat, que s’aconsegueix ampliant les bases gravades i reduint les exempcions, els tractaments diferenciats i les despeses fiscals, que redueixen potencial recaptatori, trenquen la neutralitat, es presten a l’elusió fiscal i creen interessos creats. Cosa que no vol dir cafè per a tothom: per exemple, l’impost sobre la renda pot i ha de tenir en compte no solament la quantia dels ingressos, sinó també altres circumstàncies, com la composició de la unitat familiar, les edats dels seus membres i altres circumstàncies. 

Notícies relacionades

Als Estats Units estan fent un gir cap al que és el model més generalitzat a Europa, amb més pes als impostos sobre el consum (IVA) que sobre la renda. Això pot resultar poc atractiu políticament, però té molt sentit econòmic. La funció redistributiva s’encaminaria a través de la despesa (sanitat, educació, pensions), encara que els impostos tindrien també un paper rellevant. I, és clar, el nostre sistema fiscal hauria de tenir en compte el dels nostres socis europeus.

¿Necessitem la reforma? Sí, ja ho he dit. ¿Serà fàcil? ¡Oh, no! Però, ja ho he dit també, m’agradaria pensar que som capaços de promoure un gran diàleg en la societat, que, a partir de les necessitats i de les preferències de tots, ens vagi acostant a un consens.