Europa respira, França es retorça

Quedaran d’aquestes presidencials dues frases per a la història. La primera, pronunciada per la perdedora: «A França manarà una dona». Per fortuna d’Europa, no la filla del feixista sinó la successora germànica d’Otto von Bismark. Malgrat la submissió del nou monarca republicà a les normes de la globalització i els poders reals, França seguirà revoltada contra tot i dividida sobre la seva pròpia idea de far amb la llum cada cop més esmortida.

    

No tan sols per contraposició a Marine Le Pen, la victòria d’Emmanuel Macron pot ser un incentiu per a la cultura del seu país, més entestada a brillar amb el suport de l’Estat que a parir veritable innovació. El nou líder és pragmàtic, poc partidari dels instal·lats, enemic dels gurus i partidari d’instaurar noves elits, capaces de competir sense partir de la base que francès i universal són sinònims per decret.

    

Si en termes geopolítics i socials França està atrapada en l’estatisme dels privilegiats i busca una sortida en un domini dels globalistes que incrementarà la desigualtat, en els culturals pot fer un gran forat la idea de Macron, segons el qual –segona frase– «la cultura francesa ha deixat d’existir», i ha de ser substituïda per cultura a França. Perquè soni tan escandalós com és tan sols cal substituir francesa per espanyola o catalana i imaginar la frase en boca de Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. Si el conseller Santi Vila proclamés que la cultura catalana ha deixat d’existir, cosa més certa del que molts es pensen, segur que no arribaria a president de Catalunya. Macron ha arribat a ser-ho de França perquè ha estat capaç de pronunciar-la.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

  

 ¿I si en comptes de presumir de 'pascals' i lamentar-se per no produir més 'voltaires', els francesos s’obrissin en canal? A veure si, trencats els tabús, són capaços de convertir les lacerants contradiccions del laberint on s’han ficat, el dolor local, en pastura universal.