Dues mirades
Sor Ferrusola
La nota de Marta Ferrusola podria sortir en una escena d'una comèdia italiana d'Alberto Sordi. ¡Quina subtilesa! ¡Quin exercici metafòric tan estructurat!
jgblanco28801126 barcelona 23 2 2015 jordi pujol y marta ferrusola al parla170508142232
Es confirma el fet que el pitjor delicte que va cometre Jordi Pujol és el de pixar-se a sobre de la fe que va inculcar en milers de catalans. És a dir, les seves accions i les de la seva família –aquesta «congregació» delictiva– s’han de valorar sobretot des de la perspectiva moral. Tota la resta, que és molt i que, pel que sembla, cada cop serà més, forma part d’una conxorxa mafiosa, d’arrel econòmica i amb l’afany d’acaparar diners i d’ocultar-los a l’acció de les autoritats fiscals. Amb això ja n’hi hauria prou per bandejar Pujol de la tribuna dels patricis. El problema de fons –no tant per a ell sinó per al país o per a la part del país que se’l va creure– és que l’expresident va atemptar contra les creences que ell mateix defensava. Més encara: aquestes creences no van ser cap impediment, sinó el contrari, per a la pràctica dolosa.
La nota de Marta Ferrusola podria sortir en una escena de comèdia italiana d’Alberto Sordi. ¡Quina subtilitat! ? ¡Quin exercici metafòric més ben estructurat! ¡Quines imatges més encertades! El mossèn és el banquer; ella és l’abadessa; els missals són monedes; i les biblioteques, comptes opacs. El camp semàntic religiós fa de pantalla de la criminalitat, una ofensa en tota regla a la fe que amb tanta devoció professava la família. Jo, si fos el Sant Pare, els excomunicaria. Això sí: abans haurien de confessar quin càrrec eclesiasticosicilià ostentava Pujol. ¿Canonge de la Seu? ¿Cardenal porprat?
