Anàlisi

Sense anticossos per a Le Pen

No hi ha rastre d'aquell front republicà que el 2002 va frenar Jean-Marie Le Pen. ¿A qui pot estranyar que la seva filla estigui avui a les portes de l'Elisi?

2
Es llegeix en minuts
Jean-Marie Le Pen i la seva filla, Marine Le Pen, en un acte el 2006.

Jean-Marie Le Pen i la seva filla, Marine Le Pen, en un acte el 2006. / ALAIN JULIEN (AFP)

Quan l'ésser humà emmalalteix, el sistema immunològic segrega anticossos per vèncer els mals. És un mecanisme natural de supervivència. Davant el perill, les democràcies fortes també desenvolupen les seves pròpies defenses. El 2002, Jean-Marie Le Pen va passar a la segona volta, però un crit va inundar els carrers de París: «A baix el Front Nacional: F de Feixista i N de Nazisme». Els partits van fer pinya. Jacques Chirac es va negar a debatre amb Le Pen a la televisió. Els anticossos van funcionar: el candidat conservador va arrasar gràcies als milions de francesos que el van votar desencantats però decidits a combatre la malaltia del feixisme. Eren altres temps.

Per les artèries de la societat francesa ja no circulen anticossos. La malaltia és coneguda: Marine –filla del fundador i del mateix partit, encara que amagui el seu cognom– ha arribat a la segona volta. Hauria d'haver passat el mateix, però no hi ha rastre d'aquell front republicà del 2002. Marine Le Pen és ara una opció legítima més, encara que la seva victòria, improbable però no impossible, incorpori l'enigma del mal: ¿portaria aquest nou feixisme de cara rentada les mateixes guerres i tragèdies del pitjor passat europeu?

MÉLENCHON, DE PERFIL

Aquesta vegada també s'han manifestat les veus de la indignació, però al crit de «No volem ni un banquer ni una feixista». Evasiu i entranyable plor, si no fos per les seves possibles conseqüències. Le Pen només pot guanyar amb una gran abstenció. Mélenchon s'ha posat de perfil, malgrat que el 2002 va demanar literalment que els seus seguidors votessin «amb guants i pinces» per fer caure Le Pen pare. Els militants de la seva França Insubmisa prefereixen majoritàriament abstenir-se o votar en blanc (65%) abans que recolzar Macron (35%).

Notícies relacionades

Iannis Varufakis, influent progressista, ho planteja en aquests termes en un article a Le Monde: «¿Marine Le Pen és realment més acceptable que el seu pare? ¿Macron és pitjor, des d'un punt d'esquerres, que Jacques Chirac el 2002?». I conclou, perplex, davant l'actitud de Mélenchon: «Em nego a ser d'una generació de progressistes europeus que podien prevenir la victòria de Le Pen però no ho van fer».

MISSATGES MAJORITARIS

Fa mesos, a Foreign AffairsMarine Le Pen era preguntada pel previsible front republicà que patiria, com el seu pare, a la segona volta. Ella alertava que ara seria diferent: «Aquesta elecció serà sobre un gran dilema: ¿defensem la nostra civilització o l'abandonem? Hi ha ciutadans de tot l'espectre polític que estan d'acord amb mi i es podrien unir a nosaltres». Alguns dels seus principals missatges són majoritaris en la societat francesa. Un estudi de Bertelsmann Stiftung mostra que el 54% dels francesos perceben la globalització com a amenaça, el 51% pateix ansietat sobre la marxa de la seva economia i el 55% es considera tradicionalista. ¿A qui pot estranyar que Le Pen i el seu populisme nostàlgic estiguin a les portes de l'Elisi?