Dues mirades

No hi ha res

Per a alguns, la literatura no és un espai intel·lectual on es plantegi la indagació, el dubte o el desassossec. Només parafernàlia i comunicació

1
Es llegeix en minuts
22171954 59

22171954 59

Ha tornat, com cada any, la polèmica a l’entorn dels llibres més venuts el dia de Sant Jordi. Aquesta vegada, però, la reflexió ha estat més interessant que de costum, perquè no s’ha centrat solament en el fenomen de les vendes sinó que determinades veus han plantejat un debat a fons sobre què és i què significa per a una cultura la literatura. En aquestes mateixes pàgines, la llibrera Isabel Sucunza i l’escriptor Jordi Puntí han dit el que tocava, sense embuts. Que hi ha llibres que són dolents. I punt. I que només compta el text: «Si el text 

no s’aguanta, no hi ha res, només faramalla, narcisisme, paraules buides». 

Notícies relacionades

    

Pilar Rahola va justificar les vendes dels seus llibres amb una contundència que s’acostava a la indignació. No tolerava el qualificatiu de «mediàtica» sinó que reivindicava la seva condició d’escriptora. «No demanaré perdó per ser coneguda», va dir. I després va afegir que tenia «una visió elitista» de la literatura, però que: «Respecto molt la gent que és capaç de comunicar a través d’un llibre». Traduït, afirma que la literatura stricto sensu és incapaç de comunicar. Comunicar és la paraula clau. Dir el que els lectors (un concepte genèric de lector estàndard) volen sentir i saber-ho transmetre. No hi entra, aquí, ni la preocupació per la llengua o l’estil, ni la construcció d’un espai intel·lectual on es plantegi la lectura com a indagació, dubte o desassossec. Només faramalla i comunicació.