El nostre salari

No ens conformem amb el ressò. El crit ha de continuar. Perquè sobren els motius. I també el desvergonyiment, la impunitat, la prepotència i l’engany. Milers de ciutadans han sortit al carrer el Primer de Maig a reclamar que la recuperació econòmica es reflecteixi en el mercat laboral. «Els treballadors exigeixen recuperar els seus salaris», aquest va ser el titular de portada d’EL PERIÓDICO. I sí, ho exigim, perquè no hi ha excuses. Perquè és indigne que un Govern que manté els Pressupostos de l’austeritat, que es nega a revisar la reforma laboral, que desposseeix de drets els ciutadans, que ens enfonsa en la precarietat i despulla els més febles, s’assembli cada dia més a una organització criminal. S’ha robat tant que desborda la imaginació. Seguir al detall els mil casos que van emergint és una tasca tan hercúlia com vomitiva. La trama –sí, la trama– entre poder polític, econòmic, judicial i mediàtic existeix i podem llegir-la i escoltar-la en les gravacions. Mentrestant, els lladres segueixen amb l’argument que no hi ha diners per als ciutadans. Hi ha diners, els que van robar; el que no hi ha és decència. 

    L’estafa s’ha escampat fins a convertir-se en un model d’actuació per a massa gent. Empresaris que sumen guanys o errors, juguen amb la por dels treballadors a perdre el seu lloc de treball i menyspreen l’esforç que aquests van fer per evitar que el vaixell s’enfonsés. Però restaurar la confiança és imprescindible. Si no, tots hi sortirem perdent.