EDITORIAL
L'ocupació, a la cua de la recuperació
El mercat laboral a Espanya no pot continuar com està perquè ens porta a la fallida social i econòmica
La celebració del Primer de Maig coincideix aquest any amb una sèrie de notícies que posen en evidència els grans reptes del mercat laboral en aquest moment. Els últims resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) han tornat a posar en evidència la fragilitat de l’ocupació a Espanya. El creixement econòmic es trasllada molt lentament a la creació de llocs de treball i gairebé imperceptiblement a la millora de les condicions laborals, tant en termes d’estabilitat com de retribució. Aquesta lamentable situació del mercat de treball, que a diferència dels beneficis empresarials ni tan sols ha tornat als nivells anteriors a la crisi que ja no eren bons, condiciona a més a més el creixement econòmic com ha reconegut fins i tot la CEOE mateix en el cas dels salaris i mina l’Estat del benestar com adverteixen diversos organismes internacionals.
En aquest context resulta certament paradoxal la passivitat en aquest tema de Govern i oposició en la legislatura posada en marxa finalment al gener, ja fa cinc mesos. L’executiu de Mariano Rajoy ha aconseguit en aquest tema mantenir una política continuista malgrat estar en minoria. I l’oposició, que tan encoratjada va estar dins i fora del Parlament contra l’última reforma laboral que va aconseguir l’única empara de la majoria absoluta del PP, ha sigut incapaç fins ara de forçar canvis en un assumpte que tothom considera crucial per sortir definitivament de la crisi econòmica i social en la qual continuem immersos malgrat les brillants xifres macroeconòmiques que exhibeix el Govern.
L’ocupació no pot continuar a Espanya com està. No pot continuar baixant la població activa mentre els ocupats cada vegada són més precaris i més mal pagats en relació amb la seva formació. No podem continuar amb una legislació laboral feta sense l’acord dels agents socials perquè condemna les relacions laborals a la permanent judicialització, especialment quan les empreses l’apliquen unilateralment desatenent els seus propis acords amb els treballadors. Espanya no es pot permetre aquesta situació del seu mercat laboral perquè d’aquesta manera ni pot assegurar un creixement estable ni un Estat del benestar sostenible. Aquest camí porta a mitjà termini no només a la fallida social sinó també a l’econòmica.
