Hipoteques per a pobres

Brussel·les ha tornat a estirar les orelles a Espanya per no defensar els interessos dels consumidors de productes financers. La Comissió Europea denunciarà el retard espanyol a aplicar la legislació europea davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Després d’una dècada de crisi han sortit a la llum tota mena de pràctiques perverses de bancs i, sobretot, de caixes d’estalvis, vinculades a la massificació del crèdit hipotecari durant la bombolla financera. Centenars de milers de clàusules terra incloses en préstecs per a l’adquisició de la primera vivenda. Comercialització d’hipoteques vinculades a la contractació obligatòria d’assegurances i productes financers contraris als interessos dels clients. Comissions abusives per amortització o cancel·lació anticipada de préstecs. Despeses de constitució d’hipoteques a càrrec únicament dels clients. Falta de transparència en la comercialització de productes. La llista d’abusos és interminable. Lamentablement, ha hagut de ser la justícia europea la que, a cop de sentència, ha acabat dictaminant a favor dels clients espanyols fent posar vermells els jutges del Tribunal Suprem, el Ministeri d’Economia, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La Comissió Europea ha donat aquesta setmana un ultimàtum a Espanya, un any després que vencés el termini per aplicar la normativa europea, que és del 2014. ¡Tres anys i Espanya encara no ha fet res!.

Els últims dies, per tirar més llenya al foc, el Banc d’Espanya, Economia i la banca s’han embrancat en un intercanvi de retrets acusant-se mútuament d’haver generat una inseguretat jurídica majúscula en el mercat hipotecari. La realitat és que, efectivament, hi ha un marc molt incert per a la contractació de productes financers. Els clients encara estan lluitant amb els bancs perquè els reconeguin el dret a la devolució dels imports cobrats de més en les clàusules terra, en l’IRPH, en hipoteques multidivises o en comissions diverses. El sector bancari argumenta en la seva defensa que aquestes clàusules permetien cobrir els riscos de concedir préstecs a les classes baixes. I avisen que pensen elevar el preu de les hipoteques perquè si les concedien barates és perquè es cobrien les espatlles davant de futures pèrdues amb molta lletra menuda que ha resultat ser una tapadora d’abusos. Els bancs han de posar el preu que sigui just als productes financers que comercialitzen sense oferir crèdits falsament atractius que alterin el mercat i alimentin bombolles. El valor i el preu ja se sap que només els confon un neci. La resta és engany.