PASSIÓ LITERÀRIA
En companyia de llibres
Un viu en companyia de llibres com el nàufrag viu en companyia de cocos i sap que en depèn per a la supervivència
zentauroepp38142233 badalona barcelones 22 04 2017 icult paradas por l170422194114 /
Passa cada any: després del dia de Sant Jordi, nous llibres okupen casa meva, i jo disposo, cada vegada, de menys espai. No és res que em sorprengui. De fet, els llibres entren a casa al ritme de diversos (i fins i tot molts) per setmana, per instal·lar-se als racons més inversemblants. Fa temps que no puc seure a la meva butaca d’orelles preferida perquè els llibres se l’han apropiat de manera que més que una butaca sembla una planta enfiladissa. Quan la butaca l’ocupa el gat, n’hi ha prou amb una manotada i, prest, el mix et torna a deixar el lloc lliure. Amb els llibres, no és tan senzill.
Un viu en companyia de llibres que, com les mascotes, requereixen que se’ls cuidi. Acariciar-los el llom amb els tous dels dits. Parlar-hi, com es fa amb les plantes. Treure’ls a passejar: agafar-ne algun, de tant en tant, i sortir a llegir-lo al sol, a la teva terrassa favorita, fent un glopet de vermut cada sis paràgrafs complets.
S’ha de saber, també, eliminar-los de la teva vida. Una bona amiga meva té el costum d’arrencar i llençar les pàgines del llibre a mesura que les llegeix; d’aquesta manera, el llibre cada vegada fa menys embalum, i acaba, lliure de pes i de volum, com diluint-se en l’aire.
Sap greu llençar llibres. En conservo alguns que van patir accidents i, tot i desnonats, es van recuperar i sobreviuen al racó més càlid de la prestatgeria. Tinc un tom d’Aguilar amb el teatre complet de Henrik Ibsen que, guardat en un soterrani, durant una mudança, va patir els rigors d’un aiguat; assecat després al sol (més un lleu toc de microones, tot s’ha de dir), ara sembla un d’aquells fanalets xinesos que s’obren en forma de ventall, els seus fulls de paper bíblia convertits en arrissada escarola. Fins i tot el blanc i negre de les seves pàgines ara té una certa coloratura que va del blau al daurat coure (acabo d’aixecar-me i comprovar-ho de prop, per descriure-ho millor).
Notícies relacionades
Un viu en companyia de llibres com el nàufrag viu en companyia de cocos i sap que en depèn per a la seva supervivència. Sol a l’illot. Sense esperança de rescat. Conforme.
