La nova societat tecnològica
¿Una oficina superdotada? Intel·ligència, eficiència i privacitat
Apostem per la intel·ligència integral però que no hàgim de triar entre ser sostenibles o tenir intimitat
Sona el despertador, et lleves i engegues el mòbil. La 'app' de l'empresa s'inicia automàticament i revisa la teva agenda: a quina hora entres, tasques previstes, convocatòries de reunió i amb qui. Mentre t'arregles, el sistema processa les agendes dels altres 2.500 treballadors i un algoritme decideix on t'asseuràs.
Agafes el cotxe, elèctric i connectat, que et proporciona la firma. Travesses Amsterdam en direcció a The Edge, és l'edifici més verd, més eficient i més sostenible del planeta, certificat per BREEAM. El seu disseny ha rebut l'atenció mundial, perquè va néixer el 2014 per maximitzar l'eficiència energètica i adaptar-se a les noves dinàmiques de treball per objectius i de 'taules calentes'. Tot s'adapta i s'ajusta constantment segons usos i necessitats.
EL MÒBIL COM A CAMBRER
Accedeixes a l'edifici identificant-te amb la 'app' i ràpidament reps instruccions amb la sala que t'ha reservat. Escaneges els codis QR per activar la pantalla, el projector i l'ordinador. Després de dibuixar l'estratègia anual preneu un cafè a l'atri central. El mòbil també serveix de cambrer. És la versió digital del "posa'm el mateix de de sempre": la cafetera sap que a aquestes hores et va el cafè amb llet amb un terròs de sucre. Dubtes si te'l prens perquè et segueix agradant o perquè és còmode i ràpid. Per un instant et preocupa també si t'hauràs oblidat d'escoltar-te i identificar què necessites a cada moment.
Abans de dinar aprofites el gimnàs corporatiu i puges a la bici estàtica. Mentre pedaleges, mires el tauler d'eficiència energètica de l'edifici: 28.000 sensors controlen tots i cada un dels elements de l'oficina. Té una espècie de sistema nerviós central: cada objecte té un sensor i cada treballador té un mòbil.
RADIOGRAFIA ÍNTIMA
La màxima de la reutilització de l'energia és tan gran que fins i tot els teus cops de pedal sumen watts als generats per les plaques solars. I et sents com un hàmster en una roda. A tu et convé per salut i perquè estalvies temps i diners, per al sistema és una altra excusa per radiografiar-te millor. Amb els entrenaments és fàcil deduir els teus nivells de competitivitat, constància i superació. ¿I si això fos utilitzat per decidir el teu pròxim projecte, o per formar equips de treball segons perfils?
L'eficiència i la sostenibilitat són part del mantra que governa aquest ecosistema a nivell energètic, i la productivitat lidera el càntic de recursos humans. Saps que estan experimentant amb les estimacions d'ocupació de l'edifici per llogar per hores els espais buits. Si fan això amb les sales, ¿per què no amb els treballadors? Per un moment tens por que, en pro del rendiment, t'encasellin en tasques que domines i que fas ràpid. Llavors tens ganes de reclamar que tinguin en compte els teus objectius de desenvolupament personal i professional.
MÉS RENDIMENT
Al final del dia vas pensant en què significa treballar en un edifici eficient i respectuós amb el planeta. Fins i tot admets que té tot el que necessites per produir a gust, és clar que la satisfacció dels treballadors els importa, tant com l'increment en el rendiment que això comporta. Però t'inquieta aquest Fordisme 2.0, perquè té com a aliades quantitat de tecnologies 'smart', i la seva intel·ligència es nodreix a base de monitoritzar al segon i amb precisió quirúrgica els teus moviments, les teves dinàmiques de treball i els teus nivells de producció.
Confiem que els directius no tenen accés a la informació personal, però ¿i si hi hagués una bretxa de seguretat?
Comences a dubtar si el teu sou compensa aquesta doble missió, la de la gestió d'equips i la donació de dades sobre els teus hàbits, preferències i qualitats. Potser hem assumit massa ràpid i sense pensar que les tecnologies intel·ligents ens empenyen a tenir vides gairebé transparents en un aparador digital. Confiem que els directius no tenen accés directe a aquesta informació personal, però ¿i si hi hagués una bretxa de seguretat? O encegats per l'obsessió de monetitzar-ho tot, ¿i si el teu perfil professional, el teu compte bancari i els teus recorreguts habituals se cedissin a la teva asseguradora, el teu banc o els teus representants polítics?
El que és clar és que més informació no implica més intel·ligència. És més, es converteix en una gran absurditat quan ens envaeixen sensors àvids de la màxima eficiència, passant per sobre de la nostra privacitat. Ni l'oficina més superdotada del món ens hauria de prendre el dret a viure en entorns lliures d'escrutini i vigilància. Així que apostem per la intel·ligència integral, on no hàgim de triar entre ser sostenibles o tenir intimitat.
