Objectiu: evitar la desunió

2
Es llegeix en minuts
 

  / HANDOUT

La convocatòria d'eleccions feta per Theresa May té en el ‘brexit’ dues lectures gairebé contraposades i totes dues donen per descomptat una victòria molt folgada del Partit Conservador el 8 de juny. L'ampli marge que li atorguen totes les enquestes donaria a la primera ministra la llibertat per negociar un ‘brexit’ dur sense haver de pagar, ella i el seu partit, un preu electoral posterior. L'altra lectura és que aquesta mateixa majoria l'alliberaria de la pressió del sector més antieuropeu que hi ha al seu partit i li permetria pactar un ‘brexit’ tou, una opció a la qual sembla sumar-se el Partit Laborista tot i que amb Jeremy Corby al capdavant és difícil de saber.

Com en qualsevol negociació hi ha una altra part que en aquest cas és la UE, molt més poderosa en la seva totalitat que un únic país, però alhora més fràgil ja que no tots els membres tenen els mateixos interessos quan es tracta de negociar la sortida de la Unió d'un dels grans socis que l'ha conformat durant més de 40 anys, una sortida que a més dibuixarà el futur de la UE.

Merkel parla poc, però sempre ho fa de forma molt clara, i ahir recordava als britànics que no es fessin il·lusions malgrat que Londres fa el sord al que ha repetit Brussel·les. El missatge des de Berlín era que la sortida del Regne Unit de la UE és una cosa i que una vegada finalitzat el divorci, se'n començarà a parlar d'una altra. O sigui, dels termes de la futura relació en la qual no entren els drets i privilegis disfrutats fins ara pels britànics com a membres del club.

GRAU D'UNIÓ

La cimera extraordinària d'aquest dissabte a Brussel·les dels 27 membres (sense el Regne Unit) ha de servir perquè la UE adopti les directrius que cal seguir en la negociació del ‘brexit’. Allà es veurà el grau d'unió dels països davant el pitjor desafiament a què s'enfronta l'organització i si tots comparteixen la postura de fermesa expressada dijous al Bundestag per la cancellera alemanya. Serà un termòmetre del grau d'unió.

Notícies relacionades

La gran por de Merkel, que hauria de ser-ho de tots els europeus, és la divisió, anar a la taula de negociació amb Londres desunits, dividits, perquè això seria un mannà per a tots els euroescèptics i antieuropeus en un moment en què aquestes pulsions prenen cos a les societats europees. Que Marine Le Pen disputi la segona volta de les presidencials franceses després d'aconseguir un segon lloc amb 7,5 milions de vots a la primera, és la principal demostració d'aquesta deriva.

Per això, per desincentivar aquest auge, Brussel·les ha proposat ara recuperar -massa tard- l'agenda social i fer un gir des del liberalisme a ultrança que ha tingut l'austeritat com a punta de llança a unes polítiques més socials. Les negociacions sobre el ‘brexit’ encara no han començat i el Regne Unit segueix sent un membre de ple dret de la Unió, però aquest anunci de canvi de polítiques ja és en part una conseqüència de la futura sortida perquè si Londres no estigués a punt de creuar la porta mai hauria permès recuperar l'agenda social europea.