La fragilitat de l'ocupació a Espanya

Les xifres de l’enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre no són bones. Va augmentar l’atur i va disminuir l’ocupació. La primera cosa s’explica per raons del calendari. La Setmana Santa va caure a l’abril, de manera que els acomiadats del sector turístic al gener encara no van tornar a ser contractats. És normal en el mercat de treball espanyol, però algun dia la feina s’hauria de desestacionalitzar, o, almenys, la feina estacionalitzada hauria de pesar menys en el conjunt del mercat. La segona cosa, el descens de la població activa, és més preocupant. I revela la fragilitat de la suposada recuperació econòmica de la qual tant presumeix el Govern de Rajoy. Aquesta caiguda de l’ocupació indica que el mercat laboral està expulsant gent, bé perquè es jubila o bé perquè fa tant de temps que no troba una feina que ja ha renunciat a buscar-la. Les dues coses són dramàtiques, perquè amaguen un drama social i un drama nacional. Darrere d’aquestes xifres hi ha milers de vides trencades que han deixat de trobar en la feina una forma de realització personal. I nacional perquè la disminució de la població ocupada ens fa més pobres, més incapaços de crear riquesa i amb menys possibilitat de repartir-la.

Lamentablement, comprovem una altra vegada que la crisi ha sigut un patiment que no ha servit per a res. Els problemes estructurals de la nostra economia, com la temporalitat o l’estacionalitat, segueixen presents i així no hi ha ocupació de qualitat.