Editorial
Família i assetjament escolar
L'entorn pròxim dels assetjadors ha de detectar a temps els senyals indicadors d'un perfil conflictiu
jjubierre6902266 cuaderno del domingo tema bullying acoso escolar foto laia 170427143153 /
De forma periòdica ens assalten notícies pertorbadores sobre episodis d’assetjament escolar que, en la seva dimensió més extrema, poden acabar en el suïcidi de qui va ser víctima d’una constant fustigació per part de companys de col·legi. Salten aleshores totes les alarmes i es denuncia la ineficàcia dels protocols que haurien d’haver evitat la tragèdia. Però de seguida, un cop ja calmada la indignació inicial, el fenomen segueix ben viu no solament a les aules, sinó també a través de les xarxes socials que permeten l’exercici del ciberassetjament a distància. La crueltat infantil que els especialistes descriuen com a pròpia de l’entrada a la pubertat no pot servir per relativitzar el problema i desistir en la recerca de remeis eficaços. És habitual apuntar cap a l’escola al buscar la responsabilitat del bullying a les aules quan, en realitat, la qüestió és molt més global i enfonsa les seves arrels en uns codis socials que animen els que, potser ja des de l’escola, s’erigeixen en líders mitjançant la violència física o psicològica sobre els que els envolten.
El perfil de les víctimes de l’assetjament ja ha sigut ben definit: nens amb personalitat feble i insegura amb una baixa estima envers ells mateixos que desemboca en fracàs o dificultats escolars, nivells alts d’ansietat i en una fòbia absoluta al col·legi. Qualsevol característica física (portar ulleres, sobrepès, color dels cabells) o educativa (treure bones notes) els converteix en diferents de la resta del grup i en víctimes propiciatòries de l’assetjador que busca destacar a costa seva. Normalment se centra l’atenció en l’àmbit familiar de la víctimes i s’oblida completament el de l’assetjador. És un error. Els agressors solen tenir problemes d’afectivitat a la llar i presenten també unes carències afectives que miren de compensar atacant el company més feble. És per això que el seu entorn pròxim resulta clau per poder reconduir hàbits i conductes.
Els pares del jove assetjador –o familiars pròxims– han de saber captar a temps els senyals indicadors que amb ells creix un petit tirà que desenvolupa a l’escola les ànsies de reconeixement que no troba a casa. Resulta així un encert la campanya de diverses associacions catalanes de mares i pares d’alumnes per avisar els progenitors de com és de decisiva la seva tasca a l’hora de frenar una ominosa plaga social.
