UNes ELECCIONS TRANSCENDENTALS
França surt al rescat d'Europa
La previsible victòria del centrista Macron a la segona volta constitueix la millor notícia dels últims mesos per a la UE
mbenach38162472 topshot supporters of french presidential election candida170423212942 /
Un home de 39 anys, que no pertany a cap dels dos partits que han governat França en els últims 50 anys, serà el pròxim president d’aquest país. Em sembla la dada més rellevant de la primera volta de les eleccions franceses. La victòria del centrista Emmanuel Macron ha fet miques el sistema de partits de la Cinquena República. Si a aquesta victòria hi sumem el segon lloc obtingut per la candidata de l’extrema dreta, Marine Le Pen, la derrota de la dreta tradicional, l’emergència d’una nova força esquerrana i la laminació del candidat socialista, tenim la mesura dels canvis. Uns canvis que revelen moviments tectònics profunds. Alguns, popis de tota la política europea.
UN MALESTAR PROFUND I TRANSVERSAL
Dels quatre primers candidats, tres van criticar el sistema vigent. Des d’un pensament liberal, Macron ha expressant una voluntat de renovació de la política francesa que han comprat les classes mitjanes urbanes. Marine Le Pen ha obtingut el seu millor resultat sumant la França rural reaccionària a la desesperació d’una part de la classe obrera. A l’estil de Donald Trump. Per aconseguir el quart lloc, Jean-Luc Mélenchon ha sumat part del vot comunista (aquell que no ha migrat cap a Le Pen) al de molts votants socialistes descontents amb el tàndem Hollande-Valls. També ha motivat joves indignats que no solen votar. Entre tots tres, sumen més del 66% del vot. Entre tots tres han dinamitat un dels sistemes més longeus d’Europa. Avís a navegants. I una última paradoxa: l’ampli vot del malestar contrasta amb la laminació del Partit Socialista que obté els seus pitjors resultats.
EL POPULISME
Els resultats confirmen que el fantasma que agita Europa és el del populismes. Junts, Le Pen i Mélenchon superen el 41%, un fet inèdit per a dos candidats que, estant als antípodes en molts temes, han coincidit a denunciar la casta francesa, Europa i la globalització, que els francesos anomenen mundialització. Llegeixin alguns discursos de Le Pen sense sentir la seva veu ni veure la seva figura de Joana d’Arc i veuran que moltes de les seves opinions són atribuïbles a Mélenchon. I viceversa. Tots dos pretenen parlar en nom dels gairebé cinc milions d’aturats i dels nou milions de pobres que hi ha a França. Tots dos atribueixen els mals de França a Brussel·les i a l’FMI. I tots dos consideren que Macron és un candidat del CAC40 (l’Ibex 35 francès), que, efectivament, ha pujat quatre punts al conèixer els resultats. Si el vot de la mala llet no s’hagués dividit, l’Iglesias francès hauria passat a la segona volta. I si Mélenchon no existís, Le Pen podria ser presidenta.
GUANYA EUROPA
Perden Putin i Trump. Macron ha sigut el primer candidat a exhibir la bandera de la UE en els seus mítings. Ha renunciat a utilitzar el moment delicat que viu Europa per fer demagògia nacionalista com han fet tots els altres candidats. I s’ha alineat amb Merkel enfront dels que han preferit tontejar amb Washington o Moscou. Le Pen, Mélenchon i fins i tot Fillon eren candidats ben vistos per Putin. Per raons diverses, servien al propòsit que anima el Kremlin: debilitar Europa. Se sap que Trump i Le Pen comparteixen alguna cosa més que el ros platí dels seus cabells. Després del brexit, la previsible victòria de Macron constitueix la millor notícia dels últims mesos per a la UE. Permetrà recompondre un eix Berlín-París sense
el qual la Unió tindria els dies comptats.
UNA SEGONA VOLTA FASCINANT
Els primers sondejos atribueixen a Macron més del 60%, i a Le Pen, menys del 40. Ja ho veurem. La candidata ha aconseguit més de 7,5 milions de vots. Un rècord per a l’extrema dreta. ¿Fins on arribarà en una segona volta en què Macron passarà a ser el candidat del sistema i ella l’única alternativa per a tots aquells que se’l volen carregar? Si amaga la seva condició d’extremista xenòfoba i subratlla el seu tarannà radical, ¿com es comportaran els votants dels altres partits?
Els socialistes han sigut els primers a cridar a votar per Macron. No podien fer res més. Molts líders de la dreta clàssica també ho han fet, però falta veure quants dels seus votants es deixen seduir pel nou 'look' de Le Pen, diferent del del seu pare el 2002. ¿I els votants de Mélenchon? És l’interrogant de més interès. ¿Prevaldrà la tradició del no passaran o el rampell que pot portar a pensar que com més malament, millor? Que l’important és fer esclatar el sistema, encara que sigui aliant-se amb el diable.
