contrapunt
Senzillesa i veracitat per evitar clàusules abusives
Ningú vol fer-se responsable dels excessos en la comercialització de productes bancaris
Veracitat i senzillesa. Aquestes dues paraules les va elegir el subgovernador del Banc d’Espanya, Javier Alonso, per presentar-les com la millor fórmula per recuperar la confiança dels clients en la banca, que el mateix alt càrrec reconeixia que s’havia perdut en gran part durant la crisi dels bancs i caixes.
Alonso va advertir que les estratègies seguides per alguns bancs a l’oblidar-se del paper central del client i que va ser substituït per esquemes d’incentius que primaven el creixement del negoci al preu que fos. I això ha acabat sent molt car i a càrrec de tota la societat. Hipoteques concedides en ple boom a persones sense capacitat econòmica real per poder retornar-les; crèdits a societats promotores i constructores per a projectes a mig fer i sense garanties que es podrien acabar; barreges de bancs i immobiliàries amb encreuament d’interessos entre tots dos que van afectar la presa de decisions sobre el capital a prestar. Una infinitat de despropòsits que el moment de màxima bonança i pujada de preus va tapar, però que l’esclat de la bombolla va deixar totalment al descobert. Per cobrir-se davant alguns d’aquests riscos ara tan evidents, els bancs van col·locar en els seus contractes clàusules variades, des de les terra fins a les que permetien execucions hipotecàries pràcticament a partir del primer impagament.
Ara, la mateixa banca afirma que l’eliminació d’aquestes clàusules i les seves garanties tramposes faran que s’encareixin les noves hipoteques. En realitat no té per què ser així. Durant el boom, va ser al revés: una de les causes que els pisos es disparessin de preu va ser precisament la facilitat amb què es concedien els crèdits per comprar-los. El preu del pis es fixava a partir de la presumpta capacitat del client per pagar una quota al més alta possible. Va ser una espiral a la qual, si no es vigila, tornarem a entrar.
Per evitar-ho, es proposen ara coses tan òbvies que el fet que les citi el supervisor demostra com de malament es feien fins ara. Una de les mesures: «Els noms i descripcions dels productes bancaris no han de ser confusos respecte a les seves característiques de rendibilitat i risc, ni ser utilitzats com a eina comercial enganyosa».
Notícies relacionades
Al ministre d’Economia, Luis de Guindos, quan se li va preguntar pel possible encariment dels crèdits davant la prevista nova llei hipotecària més garantista amb el consumidor va recalcar que «el problema» no l’ha creat el Govern, sinó els bancs i les seves males pràctiques, que han provocat una allau de sentències. Decisions judicials que es basen, en gran part, en una directiva europea del 1993. Sí, una norma vigent des de fa gairebé un quart de segle. Davant d’això no valen excuses.
