EL VETO A DISCAPACITATS

El coratge d'obrir les portes

Et van tancar les portes. Perquè veuen els teus ulls diferents, però és la seva mirada la que està alterada. La que et veu incapaç o un nen gran, mai un igual

1
Es llegeix en minuts
icoy31098511 inout160830194345

icoy31098511 inout160830194345

Et van tancar les portes. Així, sense més ni més. Perquè van veure en els teus ulls allargats tot el que no entenen, tot el que temen, tot el que no volen veure. Et van negar l’entrada al seu petit regne de mesquinesa. A l’Hotel Roca de Vinaròs (Castelló) li sobrava aquell cromosoma de més amb el qual tu has estat convivint tota la vida. No van voler veure més enllà d’aquesta estructura d’ADN i proteïnes. No van saber que t’encanta la música o que ets un treballador infatigable o que el teu fort són els llibres o els acudits o que ets tan simple, tan extraordinari, com l’alegria de la casa. No van voler veure la persona que lluita, que s’esforça i, també, la que té amics i amors, la que riu, balla i vol disfrutar cada minut de la seva vida. La que encara es veu obligada a reivindicar el seu dret a ser feliç.

    

Et van tancar les portes. Perquè veuen els teus ulls diferents, però és la seva mirada la que està alterada. La que et considera incapaç o un nen gran, mai un igual. I es van creure amb poder per negar-te l’entrada. Es van sentir amb forces suficients per a abocar tones de patiment, desil·lusió i vergonya sobre tu. ¿Com s’hi van atrevir? ¿Com podem desprendre’ns d’aquesta ignorància que encara ens fa equivocar tant en la mirada?

Votem lladres que ens roben alguna cosa més que els diners. Tolerem corruptes indecents que causen el patiment del més feble. No ens rebel·lam davant la injustícia que mata milions de persones cada any. Convivim amb la violència, amb la pobresa, amb la desigualtat, amb la por de convertir-nos en víctimes i, tot i això, ens permetem discriminar persones pel simple fet de tenir uns trets físics determinats i una discapacitat més o menys severa. 

Notícies relacionades

    

¿De què tenim por? ¿Tan gelosos som del nostre espai, del nostre temps que no volem compartir-lo amb qui considerem diferent? Ens falta valor per posar-nos en la seva pell, per sentir el seu patiment davant cada nova barrera. Només si ens atrevim a aprendre de la seva determinació, del seu coratge, serem capaços d’obrir totes les portes.