Autocàstig i autocrítica
A mesura que el xoc de trens muta en precampanya electoral és el moment de deixar les trinxeres i tornar a l'anàlisi
Els dirigents independentistes han provat aquests dies a les xarxes, arran del ‘Manresagate’, la medecina que els administren habitualment els seus incondicionals als que no pensen com ells. El columnisme verduleria aliat amb els avatars més hiperventilats ha posat a parir David Bonvehí per intentar defensar els seus drets amb ajuda de la fiscalia. L'acumulació d'errors en aquest assumpte només és comparable a la dels preparatius i posada en escena de la conferència de Rajoy sobre infraestructures. De manera que, a mesura que el xoc de trens es reconverteix en precampanya electoral, ha arribat el moment d'abandonar les trinxeres i tornar a analitzar els actes d'uns i altres amb la mateixa vara de mesurar. L'independentisme no hauria arribat tan lluny sense les xarxes socials com tampoc ho haurien fet fenòmens polítics tan diferents entre si com Ada Colau, el 15-M, Beppe Grillo o Trump. Això no significa que en cap d'aquests casos s'hagi de confondre el fons amb la forma ni la part amb el tot. És tan erroni confondre l'avatar de Mark Serra amb el conjunt dels votants independentistes com transformar el dèficit fiscal català (i de la conca mediterrània perquè ningú s'espanti) en l'‘Espanya ens roba’.
Des del 27-S, és evident que a l'independentisme li ha faltat autocrítica, mentre que als seus contraris els ha sobrat autocomplaença en les pròpies lleis. Els primers pateixen certament aquests dies banys de realisme del qual potser mai havien estat tan faltats. En canvi, en l'entorn del Govern de Rajoy no hi ha ni el més mínim indici d'abandonar l'altivesa del 'BOE' per baixar a l'arena de la política. I amb la llei a la mà també es poden fer barbaritats que, encara que les denunciïn els independentistes, no perden gravetat. La resolució d'imputació del diputat de Catalunya Sí que es Pot, Joan-Josep Nuet, per exemple, hauria de ser inquietant per als que s'oposen a l'independentisme per defensar l'Estat de dret i no al revés. Qualificar la responsabilitat penal d'un acte en funció de la ideologia de l'imputat té molt pocs noms possibles. I poc espai en democràcia.
