Editorial

El Dia del Poble Gitano

Al voltant del col·lectiu s'ha anat construint amb el temps un cúmul d'estereotips negatius que ofereixen una versió esbiaixada de la realitat

1
Es llegeix en minuts
 

  / CARLOS MONTAÑÉS

La bandera gitana oneja a l’Ajuntament de Barcelona i avui la Font Màgica de Montjuïc s’il·luminarà amb els colors de l’ensenya. És la forma amb la qual el consistori barceloní s’uneix a la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano. No és un acte només simbòlic, ja que l’ajuntament pretén seguir l’estela del de Sant Adrià de Besòs i demanarà formalment que als currículums escolars s’afegeixin referències a la història del poble gitano. Es tracta, segons l’ajuntament, d’«estar a l’altura del deute històric», un deute de discriminació, oblit i estigmatització.

El gitano és un dels col·lectius que han patit al llarg de la història més discriminació i racisme, perseguit pràcticament en qualsevol part del món on era. Al seu voltant s’hi han anat construint amb el temps un cúmul d’estereotips negatius que ofereixen una versió esbiaixada de la realitat dels gitanos, vinculant-los a la delinqüència, la ignorància i uns costums atàvics que es relacionen amb una mena de subdesenvolupament voluntari, cosa que no té en compte segles de desigualtat i inequitat. En moltes ocasions, darrere de crides suposadament raonables de modernització s’hi amaguen voluntats uniformitzadores. Contra això treballen molts col·lectius dins del col·lectiu gitano, sobretot organitzacions de joves a les quals només s’ha d’ajudar en la seva tasca d’adaptar la realitat gitana als temps actuals sense que això impliqui de cap manera renunciar a la seva identitat.