L'exigència creix en la natació

2
Es llegeix en minuts
lmendiola35069285 rio de janeiro  brazil   11 08 2016   mireia belmonte garcia170407191040

lmendiola35069285 rio de janeiro brazil 11 08 2016 mireia belmonte garcia170407191040 / PATRICK B KRAEMER

Aires de canvi, per no dir de revolució, han arribat a la natació espanyola. Els primers moviments tel·lúrics han començat a notar-se fins i tot abans que comenci a disputar-se avui el Campionat d’Espanya, a Pontevedra, que es prolongarà fins dimarts, cita ineludible per aconseguir les mínimes que classifiquen per al Mundial de Budapest que tinrà lloc l’estiu que ve (del 14 al 30 de juliol). 

D’entrada xoca la reducció de participants respecte a altres edicions. A Pontevedra competiran 348 nedadors, un centenar llarg menys que fa un any. També l’absència de més de la meitat dels olímpics que van anar al Brasil. Algunes d’aquestes baixes són explicables per les lesions (els casos de Melani Costa i Patricia Castro, per exemple). O s’anuncien entre esportistes que estudien als Estats Units (Eduardo Solaeche, Miguel Ortiz-Cañavate). Però molts són víctimes també de la ressaca de l’any postolímpic.

El més remarcable, amb tot, és  que Albert Tubella, el nou director tècnic de la Federació, la persona que tutelava fins ara el camí dels joves, i Fred Vergnoux, l’entrenador de Mireia Belmonte i nou entrenador en cap de la selecció, és a dir, els responsables del projecte per a Tòquio 2020, combreguen amb la mateixa filosofia de treball i defensen l’exigència màxima que començarà a aplicar-se a partir d’ara en les convocatòries de l’equip espanyol.

Així que la federació no solament ha endurit el seu criteri amb les mínimes, sinó que a més ha implantat un nou sistema de selecció que exigirà realitzar el temps en les eliminatòries matinals i un altre en les finals del vespre per guanyar-se la plaça, amb l’objectiu que els nedadors s’acostumin a la realitat amb què es troben en els campionats internacionals.

Notícies relacionades

Tant Tubella com Vergnoux són conscients que la seva nova política pot deixar una llista molt reduïda per al Mundial (set o vuit classificats), però també que pot suposar un estímul per a la nova generació (Hugo González, Jimena Pérez, África Zamorano, Joan Lluís Pons, Albert Escrits...) que han d’agafar el relleu i de qui s’espera que facin un pas endavant.

Fa temps que Mireia Belmonte  marca el camí amb la seva dedicació i treball. La campiona olímpica, en plena maduresa als seus 26 anys, tornarà a estar en l’eix competitiu de l’Open a la recerca de les sis mínimes per a Budapest que aquest any encara no ha aconseguit. L’única que ha nedat per sota de les marques és la infatigable Jessica Vall. Però ningú dubta que la badalonina tornarà a estar al centre de l’escenari.