ANÀLISI

Gràcies, 'miss' May

La política comunitària sol ser així. El secret de l'èxit resideix a fer amics estant al lloc just amb la política adequada

2
Es llegeix en minuts
Fabián Picardo, acompanyat de la seva dona, es dirigeix a votar, dijous a Gibraltar.

Fabián Picardo, acompanyat de la seva dona, es dirigeix a votar, dijous a Gibraltar. / A.Carrasco Ragel (EFE)

El mític Foreign Office de Sa Graciosa Majestat ja no és el que era. La sempre imprevisible i una mica quequejant diplomàcia espanyola acaba d’anotar-se per sorpresa un gol antològic davant d’aquella antiga màquina diplomàtica perfectament greixada, les habilitats de la qual han permès al Regne Unit mantenir un lideratge i una rellevància en la política mundial per sobre del pes real de la seva economia, moneda o Exèrcit. Encara que pot ser que el mèrit sigui més atribuïble al caos i la improvisació que generen un brexit que ni el partit ni el Govern conservador volien, que no als estratagemes d’un president Rajoy que, com a bon funcionari espanyol, hauria d’agrair hidalgamente a Theresa May el regal de no esmentar Gibraltar en la seva carta a la UE.

Queda obert a la suspicàcia si som davant un gegantí error que hauria d’entrar per mèrits propis en el llibre Guiness dels Rècords, mentre la primera ministra protagonitza un especial amb els vídeos més divertits de la diplomàcia internacional, o som davant una badada intencionada per part d’una diplomàcia britànica que no volia exposar encara més la seva posició ficant en la partida un Gibraltar que li importa ben poc i encara el preocupa menys. La sobreactuació dels tabloides britànics o del sempre hiperventilat ministre principal, Fabian Picardo, deixen entreveure que no es fien del tot d’una versió oficial on un pot anar-se’n amb el brexit i quedar-se amb la UE al mateix temps; alguna cosa no els quadra.

Factures cobrades

Notícies relacionades

En canvi, sí que sembla un mèrit atribuïble al sentit de l’oportunitat del Govern espanyol que la UE hagi pres partit a favor seu, atorgant-li el dret de veto sobre l’aplicabilitat a Gibraltar de qualsevol acord de divorci entre Europa i el Regne Unit. Rajoy ha passat a cobrar en el moment just les factures d’estabilitat i fiabilitat que li deuen els seus socis europeus més preeminents; des d’una Comissió Juncker i un president del Consell Europeu, Donald Tusk, que no es poden permetre donar senyals de debilitat en les primeres jugades de la llarga i bruta partida del brexit, fins a una Angela Merkel que necessita liderar-lo sense fissures pocs mesos abans d’unes eleccions que no té guanyades.

La política comunitària sol ser així. El secret de l’èxit resideix a fer amics estant al lloc just amb la política adequada. Un coneixement que Madrid ha millorat a garrotades durant aquests anys de rescat encobert i Londres sembla haver oblidat del tot.