Dues mirades
Una nau
Els eclesiàstics gironins del segle XV tenien clar que amb la catedral gòtica estaven construint un edifici que havia d'atraure les masses
L’any 1416, el bisbe Dalmau de Mir i els canonges de Girona van decidir encarregar un estudi i una posterior votació a dotze mestres d’obra de primera fila, els millors del moment, que venien de tot arreu –des de Tortosa fins a Narbona– per dilucidar si la capçalera de la catedral gòtica, que estava a mig fer, s’havia de completar amb una sola nau o amb tres naus, com era habitual aleshores. Uns anys abans ja s’havien decidit per les tres naus, però els gironins no ho acabaven de tenir clar. Necessitaven allò que el professor Joan Molina, de l’Institut de Recerca Històrica de la UdG, ha qualificat com «un Guggenheim medieval». És a dir, que el «dictum opus navis unius» fos «solemnius, notabilius et proporcionabilius». És a dir, que l’obra fos bella i proporcionada i solemne, però, sobretot, notable. Els eclesiàstics gironins del segle XV tenien clar que estaven construint un edifici que havia d’atreure les masses i el rodatge futur de Joc de trons i aquella famosa sentència d’Eduardo Chillida que definia els tres espais espirituals més fascinants del món: Santa Sofia, el Pantheon i la catedral de Girona.
Aquests dies s’han complert 600 anys de la decisió. Es conserva el pergamí original amb una grafia finíssima i amb una compaginació manual, justificada i amb marges, que és tota una joia. Van guanyar per 7 a 5 els defensors de les tres naus, però el bisbe va entendre que la democràcia i l’art no tenen res a veure.
