EDITORIAL
¿Guarderies o 'millor a casa'?
L'Administració educativa ha de garantir la igualtat d'oportunitats en el cicle inicial de la formació dels nens
zentauroepp36534817 bressol caspolino170330192054
El debat sobre com i on s’ha de desenvolupar l’educació dels nens en la seva primera infància, l’etapa que va des del naixement fins als 3 anys de vida, ve de lluny i no sembla anunciar un final pròxim si ens atenim a la diversitat d’opinions que segueix suscitant. ¿Ha de ser l’entorn familiar el que s’encarregui de la criança a aquesta curta edat o els nens han d’incorporar-se ja a les guarderies del sistema educatiu per iniciar la seva formació? Per a uns, les famílies són les primeres responsables de cuidar i educar els seus fills en la petita infància i reclamen que les administracions haurien de garantir la permanència de les criatures amb els seus familiars més temps allargant fins i tot les baixes de maternitat/paternitat. La massificació de les escoles infantils ajuda els defensors del millor a casa, per a qui els parvularis no ofereixen els estímuls emocionals que sí que troben els menors en l’ambient familiar.
Davant d’aquesta tendència, que no deixa de guanyar adeptes, es troben les associacions de pares i docents que defensen la incorporació al sistema educatiu del nen en els seus primers anys d’edat perquè aprenguin, de la mà de personal especialitzat, les bases que marcaran el seu desenvolupament educatiu i social posterior. De forma repetida els informes PISA d’avaluació dels sistemes educatius van insistint en la importància que té l’ensenyament infantil en el primer cicle de vida i recorden els millors resultats acadèmics que obtenen aquells alumnes que han acudit a centres escolars en els seus primers anys de vida.
En el fons del debat potser no es tracta tant de diferenciar entre guarderies o criança a casa –que poden ser perfectament compatibles– com de garantir la qualitat de la relació que el nen pugui establir amb les persones que s’encarreguen de la seva cura. Les famílies, sobretot segons sigui la seva capacitat econòmica, podran seguir elegint entre les dues opcions, però l’Administració educativa està obligada que la seva oferta en aquest cicle formatiu sigui completa i de qualitat per assegurar drets i igualtat d’oportunitats. I per a això és imprescindible incloure l’educació infantil en el sistema públic, dotar-la dels pressupostos necessaris i, sobretot, no desviar-los després cap a l’ensenyament privat.
