Fortaleses i flaqueses del procés

En la força dels independentistes que certifica el CEO radica la seva debilitat: la incapacitat d'assumir que, sent molts, no són suficients... encara

1
Es llegeix en minuts
Artur Mas, amb alguns dels components de la llista de Junts pel Sí, valora els resultats.

Artur Mas, amb alguns dels components de la llista de Junts pel Sí, valora els resultats. / REUTERS / SERGIO PEREZ

La Catalunya binària no accepta matisos; encercla en el filat de l’unionisme tant discrepants com indecisos. Ni l’unionisme és un ni és tri l’independentisme, però el poder omniscient que aquest últim exerceix sobre l’escena pública exhibeix tant la seva robustesa com les flaqueses que el tenallen.

Després de cinc anys de procés, l’acció combinada de partits, institucions i comunicadors ficats a propagandistes ha permès que, tot i els nuls avanços i les promeses trencades, segueixi incòlume la seva base electoral: l’independentisme va sumar 1,8 milions de vots en les eleccions del 2012, i 1,9 tant el 9-N com en les 'plebiscitàries' del 2015. Abandonin doncs tota esperança els que sospiren perquè el suflé es desinfli. Però, en lloc de congratular-se per no retrocedir, l’independentisme s’impacienta perquè no avança. És per això que, dividit, maniobra per guanyar com més aviat millor la batalla, sense renunciar a mètodes espuris. Al Parlament subverteix en favor seu les regles de joc. I en els mitjans tergiversa la realitat per manipular l’opinió pública.

Tan voraç com Donald Trump de «fets alternatius» que eclipsin els verdaders, sobre les nuvolades del baròmetre del CEO el periodisme protegit pinta un horitzó brillant. Eufòrics, els apòstols 'estelats' celebren que, preguntats «per primera vegada» sobre la celebració d’un referèndum sense permís de l’Estat, el 43,3% dels catalans contestin que votarien 'sí', i només el 22,2% que s’hi oposaria. ¿Per primera vegada? Sense l’acotació del veto estatal, per obvi, des del 2012 el CEO ha formulat aquesta mateixa pregunta sis vegades, i el sí sempre ha oscil·lat entre el 44,6% i el 54,7%. Avui estaria, doncs, en mínims.

EL PRECEDENT DEL 9-N

Notícies relacionades

L’altra 'bona nova' seria que, segons el CEO, només el 20,7% dels entrevistats descarten votar en un referèndum unilateral. Doncs bé, en el baròmetre previ al 9-N –també unilateral– només el 6,9% deia que no aniria a les urnes. Deu dies després, l’abstenció real va ser del 65%.   

En la fortalesa dels independentistes radica la seva debilitat: la incapacitat d’assumir que, per molts que siguin, no són suficients... encara.