Al contraatac
El procés i els drets civils
Ara resulta que els nostres líders ens consideren esclaus d'Espanya, els seus negres, i diuen que hem d'emancipar-nos pel nostre bé
Estàtua d’Antonio Lópeza la plaça que rep el seu nom. /
Quina sort imaginar des de Harvard que el procés és semblant a la lluita pels drets civils als Estats Units. És una sort, perquè es deu experimentar una vivència intensíssima. Primer es dibuixa una Espanya menyspreable, vomitiva, repulsiva, porca, bruta, llardosa, lacerant, puta immunda i deshonesta, i tot seguit els nostres líders es presenten com els Kunta Kinte de casa bona.
La història de Catalunya ha passat sempre de puntetes sobre els seus aspectes més sinistres. Quan els nostres Luther King esquerro-convergents del procés parlen de drets civils dels negres americans, saben molt bé de què parlen. Potser les classes populars no tant, però ells sí. Ells ho saben molt bé. La burgesia catalana va tenir un pes notabilíssim en el tràfic d’esclaus. Es calcula que els catalans van portar més de 30.000 esclaus africans només a Cuba. Però en total les naus catalanes van representar un 24,7% de les espanyoles. Portàvem 235 esclaus encadenats per embarcació. En el període entre 1830 i 1845, quan el trànsit ja era il·legal, els vaixells negrers catalans van fer fins a 220 rutes il·legals per seguir comerciant amb esclaus.
Les famílies Samà i Vidal Quadras, Antonio López i López, Joan Xifré, Miquel Biada o el famós Joan Güell, Tomàs Ribalta, la família Rabassa i Milà de la Roca, entre molts altres, van ser destacats esclavistes. Per un altre costat, tots els residents catalans que vivien a Cuba eren propietaris d’esclaus. D’aquesta carnisseria humana sorgeix, en part, la gran indústria catalana. Quan van tornar amb els seus grans capitals negrers, van fundar respectables empreses tèxtils, bancs solvents, navilieres i ferrocarrils moderns. Van fer país explotant després els d’aquí.
Els negres d’Espanya
Ara resulta que els nostres líders ens consideren esclaus d’Espanya i diuen que hem d’emancipar-nos pel nostre bé. Els catalans som ara els negres d’Espanya. Tots. Han aconseguit un miracle: a Catalunya no hi ha classes socials, ni explotació, ni senyorets ni pencaires, ni elit, ni pijos ni progres. A Catalunya no hi ha empresaris ni treballadors, ni Círculo Ecuestre ni Club de Polo, ni diners a Andorra ni xavalla sindical, ni classe corporativa, ni classes marginals, ni hi ha treballadors vells ni aturats joves, ni autònoms ni immigrants recents, ni classe mitjana, ni minoria poderosa. Han desaparegut les classes perquè tots som negres que lluitem pels drets civils. No lluitem contra els nostres poderosos d’aquí, perquè és de mal gust. Tota la Catalunya negra lluita contra l’Espanya blanca.
Notícies relacionades
Quina indigència cultural i idiomàtica a Harvard. Com a esclaus, ens feia quedar molt millor Mas. Segons el CEO, independència a la baixa.
