Explosiva factura britànica pel 'brexit'

Brussel·les xifra en 60.000 milions el que ha d' abonar Londres per les seves obligacions financeres

May no pot acceptar políticament un import elevat i la UE no pot fer gaires concessions

4
Es llegeix en minuts

La factura que haurà d’abonar el Regne Unit per abandonar la Unió Europea (UE) a causa de les seves obligacions financeres amb els seus socis serà una de les qüestions potencialment més explosives de les negociacions del brexit. Una quantiosa factura resulta políticament molt difícil de vendre al Parlament britànic i a la població, en especial després de les falses promeses formulades durant el referèndum i el brillant futur anunciat després per polítics i tabloides.

Els primers càlculs provisionals del responsable comunitari de les negociacions del brexit, Michel Barnier, apunten que la Gran Bretanya hauria d’abonar uns 60.000 milions d’euros, tot i que el comissari europeu de Pressupostos, Günther Oettinger, ha insinuat que la xifra podria ser més elevada.

La factura cobrirà els compromisos financers assumits per la Gran Bretanya en el marc pressupostari de la UE 2014-2020 i la contribució britànica al cost de les pensions de jubilació dels eurofuncionaris i comissaris, inclosos els 2.200 britànics ja jubilats. A això s’hi han de sumar les provisions de contingències pels costos que puguin suposar per a la UE compromisos subscrits, com per exemple l’eventual impagament dels préstecs concedits a Ucraïna. De la xifra, se n’hauria de reduir la part que correspon a la Gran Bretanya de tots els actius de la UE. Londres també podria intentar abandonar el Banc Europeu d’Inversions  (BEI) i recuperar els 10.000 milions que li corresponen pel seu 16% del capital de l’entitat.

Condició per negociar

Els Vint-i-set exigeixen al Govern britànic un compromís mínim sobre la factura del brexit com a condició prèvia per iniciar les negociacions de les futures relacions econòmiques i comercials entre la Gran Bretanya i la UE.

La contribució neta de la Gran Bretanya al pressupost de la UE el 2015 va pujar a 11.521 milions, segons la Comissió Europea. Els principals contribuents nets a la UE (Alemanya, França, Holanda, Itàlia, Suècia, Bèlgica, Àustria, Dinamarca i Finlàndia) no estan disposats a incrementar les seves aportacions en el període final de l’actual marc pressupostari 2014-2020 per cobrir els fons que correspon aportar a Londres, encara que abandoni la UE a finals de març del 2019.

Els països de l’Est, principals receptors nets de les ajudes europees, tampoc estan disposats a acceptar cap retallada en la quantia dels fons que tenen previst rebre per culpa del brexit. La sortida de la UE del segon contribuent net i la pèrdua de la seva aportació anual a les arques comunitàries auguren unes negociacions molt complicades entre els Vint-i-set per al pròxim marc pressupostari que s’iniciaran a principis del 2018.

Alemanya està disposada a portar la Gran Bretanya davant el Tribunal Internacional de l’Haia si es nega a acceptar la factura del brexit, segons assegura en un document del ministre de Finances d’aquest país, Wolfgang Schäuble, ja que incompliria les obligacions establertes a la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats que Londres va subscriure el 1970. El ministre alemany d’Afers Estrangers, Sigmar Gabriel, ha advertit aquesta setmana a Londres que «no hi haurà rebaixes» en la factura britànica.

El ministre d’Afers Estrangers i campió del brexit, Boris Johnson, ha qualificat d’«absurda» la pretensió de la UE que el país pagui una factura per anar-se’n i al Llibre Blanc del brexit no s’esmenta el tema. El secretari d’Estat britànic responsable del brexit, David Davis, ha descartat aquesta setmana que el país pagui «res semblant» a les sumes amb què treballa la Comissió Europea i el ministre de Finances, Philip Hammond, ha assenyalat que «no accepta» aquestes xifres. Els serveis jurídics governamentals, recolzats per un comitè de la Cambra dels Lords, sostenen que, si al final no hi ha un acord amb la Unió Europea, la Gran Bretanya no tindrà cap obligació legal de pagar res.

Notícies relacionades

En la carta enviada per la premier Theresa May al president de la UE, Donald Tusk, activant el procés de sortida de la UE, accepta un «acord equitatiu sobre els drets i obligacions de la Gran Bretanya com a Estat membre sortint», però ho condiciona a «una associació continuada amb la UE» i el Govern britànic s’ha limitat fins ara només a indicar la seva disposició a pagar una quantitat «apropiada» per la participació en «programes específics».

La Unió Europea, que es juga la seva pròpia supervivència en aquestes negociacions, no es pot permetre fer gaires concessions a Londres, ni tampoc pot deixar que la Gran Bretanya obtingui fora de la UE unes condicions iguals o millors que sent-ne Estat membre. Per la seva part, la primera ministra May, amb una ajustada majoria al Parlament britànic i un poderós i bel·licós nucli euroescèptic al si del seu partit, tampoc pot acceptar de cap manera una factura elevada. El brexit dur pot acabar en desagradable (dirty brexit), sense acord i amb les relacions entre la Gran Bretanya i la Unió Europea regides només per les normes de l’Organització Mundial de Comerç (OMC).