Tu i jo som tres

Saló Toñi, massatges amb praliné

1
Es llegeix en minuts

Acaba d'inaugurar Toñi Moreno nou saló a A-3 TV. Es diu El árbol de tu vida. No és un programa d'entrevistes. És convocar un convidat i evocar la seva vida transformant-la en un praliné digne dels millors confiters. Han tingut l'encert que el programa l'hagi inaugurat Antonio Banderas. ¡Ah! És un colossal entertainer, a més a més d'un seductor de primera. Simpàtic, graciós, molt humà i tremendament intel·ligent. O sigui, el Banderas fantàstic que ja vam veure fa uns mesos amb Bertín Osborne (Mi casa es la tuya, T-5), però ara envoltat de més tones encara de sacarina i edulcorants a granel. Toñi li anava traient capsetes plenes de records, que si les xapes amb què jugava de petit, la guitarra amb la qual va aprendre a tocar -que resulta que era de Federico García Lorca, i Banderas sense saber-ho-, les fotos de la seva infància malaguenya, els seus primers passos com a actor... I tota aquesta bonica i emotiva safata de profiteroles, Toñi l'anava esquitxant amb convidats que anaven entrant per la porta.

Amics de Banderas, com Loles León, Imanol Arias, Sara Baras o el torero Enrique Ponce. Naturalment, tot aquest pastís es va anar fornejant amb el so d'incrustacions musicals dolces, molt dolces, a l'estil del que també sol fer Bertín Osborne. Home, jo crec que Antonio Banderas es mereix una consideració, hi estem d'acord. Té una trajectòria professional per treure's el barret. Però si a més a més del massatge Toñi l'empastifa amb una pasta tova d'ametlles i avellanes confitades, i sucre caramel·litzat, que és la base del praliné, resulta que ja no és Banderas, és un Ferrero Rocher. Fa 54 anys, el 1963, a TVE ja feien una cosa similar sota el títol d'Esta es su vida. Però el seu presentador, Federico Gallo -singular periodista que va acabar atret per la política i va arribar a ser governador civil d'Albacete, de Múrcia i de Barcelona-, Gallo, els deia, no es va transformar mai en pastisser, fins i tot sent el seu programa molt afable i bondadós.

Notícies relacionades

L'audiència del Saló Toñi ha sigut bona, un 14,5% de quota de pantalla. O sigui, que es podria argumentar que el que l'audiència volem és praliné, molt de praliné. A mi em sembla que la gran audiència ha sigut gràcies a Banderas. El posis on el posis, atrau enormement. Però que vagin amb compte amb les tones de sucre caramel·litzat que en aquest programa dispensen.

Hi ha perill que s'expandeixi la diabetis.