Escòcia: Sortir d'una unió per continuar en una altra

Els escocesos temen, i segurament amb raó, que la sortida de l'actual mercat únic els perjudicarà

2
Es llegeix en minuts
37850157 60

37850157 60 / ANDY BUCHANAN (AFP)

El 1707 els escocesos van decidir unir el seu regne al d’Anglaterra. Tres segles després estan donant voltes a marxar-ne, a abandonar una unió, la del Regne Unit, per mantenir-se en una altra, la Unió Europea. En temps de la reina Anna, que ja ho era dels escocesos i dels anglesos (també dels irlandesos), Londres i Edim-burg mantenien cada una el seu propi Parlament i les seves pròpies lleis. La Unió va posar fi a la separació política creant un únic Estat sobirà i així, de moment, fins avui. Darrere del llunyà Tractat d’Unió hi havia una raó comercial, la dificultat que tenia la Companyia d’Escòcia de sobreviure al monopoli de la Companyia de les Índies Occidentals (anglesa) en un moment de creixement i expansió del que seria l’imperi britànic.

La relació del Regne Unit amb Europa sempre s’ha basat en el comerç i en això no s’han diferenciat anglesos i escocesos. Per als britànics, que ja van arribar tard a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), l’únic sentit que tenia ser-hi era el de pertànyer a un mercat comú. Ni parlar d’unió política, ni de federalisme. I això ha sigut així des d’Edward Heath, sota el mandat del qual el Regne Unit va entrar a la CEE, fins a l’imprudent David Cameron, faedor per motius espuris del brexit i les seves conseqüències.

La posada en marxa avui de la sortida britànica de la Unió Europea ha activat novament el desig del Partit Nacionalista Escocès de sotmetre la independència a un segon referèndum. Els escocesos temen, i segurament amb raó, que la sortida de l’actual mercat únic els perjudicarà, que econòmicament serà més avantatjós quedar-se a la unió, l’europea, que continuar a l’altra unió el futur econòmic i comercial de la qual en un món de grans blocs és un enigma.

Notícies relacionades

Escòcia va ser un dels bastions de la revolució industrial. Adam Smith, el pare de l’economia moderna amb els seus tractats Teoria dels sentiments morals i La riquesa de les nacions, era escocès, com també ho era James Watt, el creador de la màquina de vapor que va ser el motor d’aquella revolució que va fer gran al Regne Unit. La sort d’Escòcia ha anat lligada a aquella pertinença, per bé i per per mal. Per bé en un passat llunyà en el qual la seva indústria manufacturera era una de les primeres del món, i per mal en un passat més pròxim en el qual el declivi d’Escòcia era part de la caiguda general britànica de la postguerra, continuada pels durs anys de thatcherisme que la van castigar de manera molt severa políticament i econòmicament. Només el descobriment de petroli al mar del Nord a finals dels anys 60 del segle passat va mitigar aquella decadència.

Ara s’obre un període que serà molt complicat per a Escòcia. Nicola Sturgeon ha aconseguit el mandat del Parlament de Holyrood per demanar una nova consulta sobre la independència, però és la primera ministra britànica, Theresa May, qui té la paella pel mànec. Només Downing Street té la prerrogativa de permetre-ho i la seva actual ocupant ja ha dit que ara no toca.