Finestra d'auxili

Protagonistes i espectadores

Nois i noies reconeixen que el sexe és un assumpte tabú fins i tot el 2017

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp37677714 sant adria del besos 15 03 2017    sociedad   reportaje sobr170321181218

zentauroepp37677714 sant adria del besos 15 03 2017 sociedad reportaje sobr170321181218 / DANNY CAMINAL

Un total de 80 adolescents de cinc instituts de Madrid han treballat amb la Fundació Lydia Cacho per reflexionar sobre el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual. L’eina és el teatre i les cinc funcions resultants s’han pogut veure aquest cap de setmana. Després de les obres, que ells mateixos van escriure i van interpretar, es feia un debat amb el públic; aquest era la segon benefici de la proposta: els nois i noies encomanaven als seus familiars i companys d’aules el que havien après. Lliçó número u: és un problema que ens afecta; el nostre país té un altíssim índex de tràfic i de consum de prostitució. Lliçó número dos: l’explotació sexual, com la violència contra les dones, només és l’extrem més visible d’un mal que s’estén per totes les capes socials i totes les generacions, el masclisme i els prejudicis que fan que molts homes sentin que posseeixen més drets que elles i les porten, a elles, a acceptar-ho per costum o perquè és arriscat oposar-s’hi. Lliçó número tres: quan els nois i noies es converteixen en agents de reflexió moral i se’ls dona protagonisme per abordar els conflictes, l’avanç és ràpid i durador en el temps.

APRENDRE DE LA FILLA

De tot això van parlar els ponents que presentaven el programa Pell amb Pell, però també el públic. «Jo n’he après de la meva filla», deia una mare. Alguna filla també es queixava amb conya que a casa s’havia obert un tema inesperat i no sempre còmode: el sexe. Nois i noies reconeixien que és un assumpte tabú fins i tot el 2017. Se’n parla entre rialletes o no se’n parla, encara que es practiqui amb normes i obligacions tàcites, però que s’instal·len molt aviat en la manera de relacionar-se de les joveníssimes parelles. «Ara sé detectar els micromasclismes», afirmava la Julia, una alumna. «De situacions de domini i submissió, siguin de 'bullying' sexisme, n’hi ha a tots els centres –deia un docent–, la diferència és l’actitud dels espectadors, els altres alumnes, si pensen tolerar-ho o si els oferim mecanismes participatius per involucrar-los i resoldre-ho entre tots».