EN CLAU EUROPEA

La UE aparenta unitat per guanyar temps

La Declaració de Roma reafirma l'statu quo que ha disparat la desigualtat i la precarietat

La política econòmica redueix la classe mitjana a tot Europa i multiplica els treballadors pobres

3
Es llegeix en minuts
mbenach37802415 rm06 roma  italia  24 03 2017   el presidente del comit  eur170324200446

mbenach37802415 rm06 roma italia 24 03 2017 el presidente del comit eur170324200446 / ANGELO CARCONI

Els líders dels Vint-i-set busquen mostrar una aparença d'unitat en la cimera de Roma del 60 aniversari de la creació de la Unió Europea (UE) per contrarestar la imatge de descomposició creada pel 'brexit', la multiplicació de les desavinences internes, l'avanç dels euroescèptics i l'hostilitat exterior (Rússia, Administració de Trump). Però aquest cant a la unitat, més aparent que real, difícilment contribuirà a recuperar el suport ciutadà perdut.

Les complicades discussions i les amenaces de veto a la Declaració de Roma revelen que precària que és aquesta unitat europea. Els Vint-i-set ni tan sols han intentat buscar un consens sobre qüestions clau com el futur desenvolupament de la UE, el reequilibri de la unió monetària, la revisió de la qüestionada política d'austeritat, la solidaritat entre els països europeus davant l'onada migratòria o la mera promesa d'un nou pacte social europeu per corregir la creixent desigualtat, la precarietat laboral, l'injust repartiment de la càrrega dels impostos i l'empitjorament de les expectatives de la població.

Els líders europeus fan una lectura autocomplaent de les eleccions a Holanda, perquè s'ha evitat la victòria de l'ultradretà Partit per la Llibertat de Geert Wilders i ara confien en la victòria a França de l'exfinancer Emmanuel Macron per barrar el pas a l'ultra Marine Le Pen. Però deixen de banda que el partit de Wilders és la segona força del país i el fort augment del vot del malestar -Wilders, Verds, socialistes radicals (SP), Majors de 50, immigrants (Denk), euroescèptics (Fòrum Democràtic) i l'amalgama del Partit pels Animals-, que sumen el 41,5% dels vots i 62 escons, el doble que el primer ministre liberal Mark Rutte.

DEBACLE LABORISTA

Una altra dada significativa és com l'aposta neoliberal ha portat els laboristes holandesos (PvdA) a la debacle: han perdut el 76% dels seus escons i han quedat reduïts a 9 diputats, per sota dels 14 dels Verds i els socialistes radicals (SP). És revelador que una de les figures laboristes holandeses sigui el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que s'ha distingit per exigir retallades de pensions, salaris i drets socials a altres estats i que acaba d'acusar els països del sud de la UE de "gastar-se els diners en alcohol i dones".

Després de 30 anys de política neoliberal de retallades de drets laborals i socials, impulsada per la Comissió Europea, la UE es troba amb una desigualtat social rampant, una classe mitjana minvant i una massa creixent de persones amb feina però pobres. L'informe 'Desigualtats en ingressos i pautes d'ocupació a Europa abans i després de la gran recessió' de Carlos Vacas Soriano i Enrique Fernández Macías indica que les desigualtats han crescut després del 2008 en dos terços dels països de la UE, incloent-hi Alemanya, Suècia i Dinamarca. L'informe també destaca que s'ha reduït les dimensions de la classe mitjana a la majoria dels països de la UE, incloent-hi Alemanya, Àustria, Suècia i Dinamarca, on aquest procés ja es va iniciar abans de la crisi.

PRECARIETAT LABORAL

Una altra característica de la UE del segle XXI és el tret dels treballadors pobres i la precarietat de l'ocupació que es crea. El percentatge de persones amb feina de més de 18 anys i ingressos per sota del llindar de pobresa arriba al 7,5% del total a França, al 9,7% a Alemanya, a l'11,5% a Itàlia i al 13,1% a Espanya, segons Eurostat. La població amb risc de pobresa se situa en el 17,7% a França, el 20% a Alemanya, el 28,6% a Espanya i el 28,7% a Itàlia.

Les dades oficials mostren que l'ocupació que es crea a la UE és precària: el 87% dels nous contractes a França són temporals i el 70% tenen una durada de menys d'un mes. A Espanya, només el 5,8% dels nous contractes del 2016 van ser de feines fixes.

CONTRACTES A TEMPS PARCIAL

Notícies relacionades

Del 2013 al 2016 s'han creat més contractes a temps parcial que a jornada completa a Àustria, Dinamarca, Bèlgica, Finlàndia, Xipre i Letònia. Així mateix, aquests contractes creixen més ràpid que els de jornada completa a Holanda, Alemanya, França, Itàlia i Grècia, assenyala l'informe 'Tendències del Treball a Europa', de la Confederació de Sindicats Europeus.

En aquestes circumstàncies, la mera reafirmació de l'statu quo que representa la Declaració de Roma, insistint en les reformes estructurals (retallades laborals i socials) i només vagues referències a l'Europa social, no canviarà el clima polític europeu i sembla destinada a guanyar temps a l'espera que després de les eleccions de França i Alemanya potser es pugui iniciar a la tardor el debat a fons sobre el futur de la UE.