Atemptat al cor de Londres

Quan es complia un any del brutal atemptat a l’aeroport de Brussel·les en què 35 persones van perdre la vida, el terrorisme s’acarnissava en una altra capital europea, en aquest cas a Londres, davant d’un lloc tan simbòlic de la democràcia parlamentària com és el palau de Westminster, seu de la Cambra dels comuns i la dels Lords. En aquesta ocasió, el terrorista no ha necessitat explosius. N’ha tingut prou amb un vehicle familiar –ni tan sols un camió com en els tràgics atemptats de Niça o Berlín–, i un ganivet per sembrar la mort amb el resultat de quatre morts (un d’ells, el presumpte agressor) i almenys 20 ferits. L’atemptat es produeix hores després que el Govern britànic, juntament amb el dels EUA, decretés la prohibició de portar aparells electrònics com portàtils o tauletes a la cabina als passatgers en vol directe des d’una sèrie de països de majoria musulmana.

Els fets ocorreguts als peus del Big Ben indiquen que per molta normativa que hi hagi, en aquest cas polèmica per poc eficaç segons els experts, el terrorisme trobarà sempre la forma d’esquivar-la, i a més, com han demostrat altres atacs en territori europeu, el terrorista no necessita viatjar. En moltes ocasions és tan europeu com qualsevol. Això no significa que la por s’hagi d’apoderar de nosaltres. La millor arma per combatre-la és la informació, unes forces de seguretat competents que disposin de tots els mitjans necessaris i la defensa dels nostres valors.