2
Es llegeix en minuts
jmexposito37671324 juventus team players  from top left  juventus  forward from170318164537

jmexposito37671324 juventus team players from top left juventus forward from170318164537 / GIUSEPPE CACACE

Apartin a les criatures, que torna Dani Alves. L’eliminatòria de Champions davant el Juventus ens ajuntarà de nou amb l’amo de la banda dreta, el lateral més decisiu (i més excèntric) que ha tingut el Barça.

    

¡Tants anys intentant decidir si ens agradava molt o només bastant! ¡Tantes temporades dubtant si, fora del camp, era un graciós o un pesat! ¿Com serà l’Alves del Juventus, passat pels rigors hivernals del Piemont i la solemnitat gairebé germànica dels torinesos?

    

L’enfrontament obre encara més interrogants. S’haurà d’avisar Messi i Rakitic que, portats pels automatismes, no passin la pilota a Alves. S’haurà d’avisar Neymar perquè no es distregui davant del seu compatriota: la vida no sempre és un carnaval. S’haurà de veure fins on arriba l’aura de la remuntada contra el PSG, si els herois inspiren temor o si ja han esgotat tots els comodins de la baralla.

    

El referent més immediat per a aquest partit és, per descomptat, la final de la Champions del 2015, jugada a Berlín. La primera constatació és que han passat dos anys, que en temps futbolístic és molt més que 24 mesos. La Juve ja no té Pirlo i nosaltres ja no tenim Xavi. Els seus puntals italians, com Chiellini o Barzagli o l’etern Buffon, també s’han de dosificar, igual que Iniesta. Ells han canviat un davanter exmadridista per un altre (Higuaín per Morata) i han afegit un argentí amb cognom polonès (Dybala), però els nostres tres davanters encara són més decisius. És veritat que Dani Alves també té 33 anys, però és que a la vegada la Juve té amb un Alves de recanvi: el colombià Cuadrado.

    

Consti que no repasso la seva alineació per espantar als aficionats culers –amb el 6-1 ens vam guanyar la immunitat–, però sí que en general fa la sensació que ells s’han renovat millor al centre del camp...

    

Més enllà de les estrelles individuals, tots els equips busquen una idea de conjunt, una combinació de caràcters que funcioni tota la temporada i els doni personalitat dins del camp.

    

Els vuit equips classificats a la ronda de Champions tenen bioritmes diferents, des del to crepuscular i efectiu del Reial Madrid de Cristiano a l’atreviment aventurer i una mica inconscient del Leicester City. En el cas del Juventus actual, fa la impressió que per a alguns és l’equip de les segones oportunitats. Jugadors importants que busquen una altra ronda de glòria, com el mateix Alves, Mandzukic, Benatia o Khedira (¿se’n recorden?). Res com la gana endarrerida per omplir l’estómac, tal com demostra la trajectòria gairebé perfecta que segueixen aquesta temporada.

    

Pel que fa al Barça, la seva personalitat l’hi donava el pes del planter, acompanyada per dos o tres puntals estel·lars, però amb Luis Enrique aquesta continuïtat ha perdut força. Quan els recanvis no es fan notar –com va passar amb Arda Turan o André Gomes davant el Deportivo–, s’ha de tenir un lloc on poder desviar la vista i agafar aire.

Notícies relacionades

    

La Masia sempre et podia donar alguna resposta. Ho dic, més que res, perquè fa 21 anys que la Juve no guanya la Copa d’Europa. Ah, i perquè com deia l’altre dia La gazzetta dello Sport: «El Barça és com la Gioconda, tots la coneixem».