La liquidació d'ETA
Les reaccions a Espanya i Euskadi permeten dubtar que hagi aconseguit el seu objectiu de recuperar el protagonisme polític
Un tècnic de neteja esborra una pintada a favor d’ETA a Gernika (Biscaia), l’endemà que la banda terrorista anunciés el cessament definitiu de les seves accions armades. /
Des de l’anunci de la seva rendició ara fa sis anys, ETA havia centrat la seva estratègia a convertir el seu desarmament en un recurs que li permetés conservar la tutela política de l’esquerra 'abertzale', mantenir el control dels presos intercanviant armes per acostaments i aconseguir la implicació dels estats espanyol i francès en el procés, buscant dotar-lo dels elements simbòlics que li permetessin presentar-lo com un armistici solemne entre parts que es reconeixen contendents en una suposada guerra. Es tractava de reforçar davant dels seus la seva versió èpica i militar de 50 anys de crim i terror. En aquest relat ETA no acaba derrotada sinó que se sacrifica per «obrir una finestra d’oportunitat» a la pau, tal com va dir Arnaldo Otegi.
El desarmament de Setmana Santa revela que ETA ha assumit finalment el fracàs de la seva estratègia
El desarmament de Setmana Santadesarmament de Setmana Santa, anunciat als mitjans de comunicació i fiat a verificadors voluntaris, revela que ETA ha assumit finalment el fracàs de la seva estratègia. Ni els estats li concediran la solemnitat militar que buscava, ni l’esquerra 'abertzale' sembla resignada a seguir competint electoralment amb la llosa del padrinatge etarra, ni els presos ni les seves famílies disposen de més paciència que sacrificar. Incapaç de marcar l’acció política, pressionada per unes bases i una societat civil que ja no toleren passos enrere, ETA intenta recuperar la iniciativa explotant l’única dimensió del procés que encara controla: la gestió propagandística.
TÀCTICA COMERCIAL
ETA no es desarma, liquida un arsenal minvant que només era qüestió de temps que les policies espanyola i francesa acabessin desenterrant sense la cooperació d’una banda tan debilitada i inoperativa. Tota la seqüència de l’anunci recorda més una tàctica comercial que una operació logística. ETA buscava un impacte publicitari i l’ha aconseguit, especialment a Europa. Les reaccions a Espanya i a Euskadi permeten dubtar que hagi aconseguit el seu altre objectiu de recuperar el protagonisme polític.
L’Executiu espanyol no variarà el seu discurs de desarmament i dissolució. Els presos i les seves famílies hauran de seguir esperant ara que la justícia comunitària ha ratificat la política de dispersió francesa. Un alleujat Otegi i un sever 'lehendakari' Iñigo Urkullu han coincidit en una idea que sona a avís: tots dos esperen que «aquesta vegada sí» sigui el desarmament complet i definitiu de la banda. El principi del final de la tutela per a una esquerra 'abertzale' que acaba de condemnar el retorn d’una 'kale borroka' i sembla cansada finalment de fer política sota l’ombra dels fantasmes encaputxats.
Notícies relacionades
Ni el 'lehendakari', ni un Govern basc que acaba d’assegurar la seva estabilitat permetran que ETA torni a marcar la seva agenda ara que el PNB ha recuperat una posició central a Espanya que li permet impulsar la seva pròpia; molt menys encara que enterboleixi la seva interlocució privilegiada amb la Moncloa. Bones notícies per a un Mariano Rajoy que ja pot tractar els nacionalistes bascos com els socis seriosos i fiables que, en el fons, sempre ha sabut que eren.
