Intervencionisme liberal
Els ciutadans han de creure's que la fusió de BMN amb Bankia és millor, posem per cas, que la de Santander amb BMN
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, és un clar exponent de l’intervencionisme liberal de l’Estat. Després de la nacionalització de Bankia (Caja Madrid, Bancaixa, Canárias, Ávila, Laietana, Segovia i Rioja) i el posterior rescat del sistema bancari espanyol, va intentar la fusió d’aquesta entitat amb BMN (Murcia, Granada, Penedès i Sa Nostra), però l’operació va fracassar pel veto de Brussel·les.
Espanya estava sotmesa llavors a la tutela de la troica després d’obtenir una línia de crèdit de 100.000 milions d’euros. Ara, en una nova volta, l’operació ha tirat endavant després de demostrar-se que treure BMN a borsa era inviable i després de portar a terme un procés de recerca de compradors realitzat de forma opaca que ha acabat donant la raó a Guindos. Durant el procés, tutelat per l’assessor extern Société Générale, es va sol·licitar a potencials compradors que mostressin formalment el seu interès per BMN i que adjuntessin una oferta econòmica en efectiu pel 65% que l’Estat controla a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). No s’han fet públiques les ofertes, entre les quals hi podria haver les del Santander i el BBVA, ni les sinergies resultants de futures hipotètiques operacions. L’única informació que ha transcendit és que es va presentar una oferta de 1.300 milions d’euros per BMN.
El FROB mai va ocultar que qualsevol operació es compararia amb els beneficis de la fusió de Bankia amb BMN per intentar recuperar el màxim dels 24.069 milions d’euros en ajudes públiques injectades durant la crisi. L’objectiu és imperatiu, l’única objecció és que els ciutadans, una vegada més en aquest llarg procés de reestructuració del sistema financer, han de creure’s que la fusió de BMN amb Bankia és millor, posem per cas, que la del BBVA amb BMN o la de BMN amb un altre comprador anònim.
A finals d’aquest mes es compliran nou anys des que es va intervenir la primera caixa d’estalvis en la crisi, la Caja Castilla La Mancha (CCM). Dels 53.553 milions injectats en el sector financer des d’aleshores només se n’han recuperat 2.686.
L’única opció per poder tornar als contribuents una petita part del rescat resideix en l’èxit o fracàs de la incerta privatització del 65% de Bankia i en un grau molt més baix de BMN. Aquesta entitat va rebre ajudes per valor de 1.645 milions d’euros i la seva valoració actual s’ha situat al voltant de 1.300 milions d’euros. La intenció del FROB, encara que es podrien establir futures pròrrogues, és sortir del capital del grup fusionat amb col·locacions d’accions en borsa des d’ara fins al 2019.
Notícies relacionades
Els contribuents, que han vist asseure’s al banc dels acusats de l’Audiència Nacional aquesta setmana l’excúpula del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ja els costa distingir els casos que es jutgen als tribunals. La justícia dirimirà les responsabilitats que corresponguin als uns i als altres. Però res haurà servit si no s’acaba amb la falta de transparència i l’intervencionisme del poder polític.
