EL DEBAT SOBRE LA VIGÈNCIA DE LA DEMOCRÀCIA
Un govern dels primers de la classe
L'experiència ens recorda que van ser les elits els que van fondre el sistema bancari que va donar pas a la greu crisi econòmica
Barack Obama s’eixuga les llàgrimes durant un moment del seu discurs de comiat a Chicago. /
Un sondeig revela que un terç dels nord-americans creuen que la frase «De cadascú segons la seva capacitat i a cadascú segons les seves necessitats» figura a la Constitució, quan en realitat és de Karl Marx. Una quantitat similar, la tercera part, és incapaç de mencionar una de les tres branques del Govern federal, i menys de la quarta part és capaç d’anomenar un dels senadors que els representen. Aquestes dades recollides en l’assaig de Caleb Crain Argumentació contra la democràcia, que es va publicar a The New Yorker, exposen l’alienació dels nord-americans respecte a un dels pilars de la democràcia: estar informat.
Joachim Fest va escriure: «Es pot sucumbir a l’esperit de l’època malgrat haver sigut educat en contradicció amb ell». Encara que Fest ho va dir en un altre context, potser és el que ara li està passant a la democràcia, i potser està relacionat amb l’advertència de Barack Obama una setmana abans d’abandonar la Casa Blanca: la democràcia no pot funcionar si no existeix una referència comuna de fets i si per principi no es vol admetre que el teu oponent pot tenir raó. Ho va formular d’aquesta manera, encara que podia haver-ho fet d’altres, inclosa la de Crain.
RELIGIÓ I NACIONALISME
Molta gent creu que la democràcia consisteix a dipositar una papereta en una urna cada quatre anys, o a dipositar-la cada dos per tres, si es tracta d’una persona amb idees alternatives o partidària de les consultes permanents. S’ha educat la gent d’aquesta manera i és lògic que s’ho pensin. Naturalment, la democràcia no pot florir en països on existeix una forta tendència a la religió o al nacionalisme, o a aquestes dues ideologies al mateix temps, i va sent hora que se superi el patriotisme territorial, espiritual o de qualsevol altra índole que inevitablement alimenta el sectarisme.
Després del referèndum del brexit, els votants del Regne Unit van recórrer a Google per esbrinar què dimonis era la Unió Europea. Els mateixos votants que no semblaven tenir una idea clara del que significava van ser els que van voler treure el Regne Unit de la UE. Més tard hi ha hagut iniciatives contra el referèndum, que a més a més va tenir un resultat ajustat, i que, malgrat tot, pot ser transcendent per al seu futur. Això ha suscitat preguntes sobre si té sentit votar sobre coses que no es comprenen. Molts opinen que sí que té sentit, ni que no se sàpiga bé el que s’està votant.
EN MANS D'INCOMPETENTS
Jason Brennan, professor de filosofia a Georgetown, una universitat que compta amb un elenc cada vegada més nodrit de docents reaccionaris, ha escrit el supervendes Contra la democracia. Aparegut a l’agost, molt citat per Crain i adient per rebre l’era Trump, el llibre argumenta que la democràcia no és una bona forma de govern, especialment quan l’Administració es col·loca en mans d’incompetents. Brennan proposa que el govern estigui en mans dels més qualificats, dels més ben preparats, i no de la majoria, que és ignorant i fins i tot irracional, una idea que no és nova.
En els últims anys ha aparegut un nombre creixent de treballs que critiquen la democràcia com un sistema endarrerit i inapropiat per al nostre temps. Caleb Crain inicia el seu assaig dient que un dels primers a observar les deficiències de la democràcia va ser Plató, que va suggerir, com Brennan, que el govern es posés en mans dels intel·ligents i capaços, és a dir de les elits. Recordem, però, que han sigut les elits les que han conduït a la recent crisi econòmica que ha devastat un gran nombre de bancs i que posteriorment han hagut de costejar els ciutadans. Aquells que fa uns quants anys van fondre el sistema bancari van ser els primers de la classe, als quals en molts casos movia la cobdícia. L’experiència ensenya que les elits també cometen errors.
ALTS EXECUTIUS I MÈTODES DEMOCRÀTICS
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, els bancs no elegeixen els seus alts executius seguint mètodes democràtics. I això és el que Brennan proposa: no confiar en les masses sinó en els millors, perquè encara que ells també s’equivoquin, s’equivocaran menys. ¿En quin banc col·locarem els nostres estalvis per quedar-nos més tranquils? ¿En un de marginal i de dubtosa reputació o en els que compten amb executius que han sigut els primers de la classe, encara que tornin a equivocar-se i ens arrosseguin a la ruïna?
La democràcia no està en el món de la indústria ni es practica en els bancs, així que ¿com és possible que sigui útil en una cosa tan complexa com un Estat? Aquesta és la inquietant pregunta latent en alguns cervells contemporanis, i la resposta de Brennan és negativa.
