¿Qui es beneficia del suïcidi de CDC?
zentauroepp37206847 9n bertran170208100103
Els astres maliciosos han volgut que la inhabilitació de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, coincidís amb el mateix dia que la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, anunciava l’inici dels tràmits polítics per convocar un segon referèndum d’independència a Escòcia.
Quan els britànics van celebrar el brexit i el 62% dels escocesos van votar quedar-se dins de la Unió Europea, la ministra principal d’Escòcia ja va declarar que un segon referèndum d’independència tornava estar sobre la taula.
Malgrat que hi ha un buit legal, Sturgeon usarà com a argument polític de campanya el fet que si els escocesos voten la independència abans del 'brexit', es quedaran automàticament a la Unió Europea. La 'premier' britànica Theresa May, per la seva part, defensa que el Regne Unit és «un sol poble» i que hi haurà un únic acord amb la Unió Europea. El Parlament britànic no negarà la possibilitat de convocar el referèndum escocès si passa tots els tràmits, però té a la mà la clau de quan, com i de quina manera s’ha de portar a terme. I aquesta és la clau. Perquè no és el mateix que els escocesos votin el 2018 que ho facin el 2020, quan la sortida de la Unió Europea ja sigui una realitat. Els tempos en política sempre són determinants. Encertar-los o equivocar-se pot fer canviar el rumb d’un procés.
En aquest pols polític, l’objectiu de Sturgeon és marcar perfil propi i aprofitar el 'brexit' per intentar de nou la independència d’Escòcia. L’objectiu polític de May és un altre. La 'premier' no perd ocasió de dibuixar el Partit Nacional Escocès (SNP) com un partit independentista d’esquerres amb l’objectiu que els tories es converteixin en el principal partit de l’oposició a Escòcia brandant la bandera de l’economia i l’ocupació. Aquí el que es juga és qui es beneficia del suïcidi del partit laboralista.
Els paral·lelismes amb la situació catalana són molts. L’Estat espanyol, lluny de vehicular per la via política les demandes del Parlament català, ha optat pels tribunals amb el desgast de les institucions judicials i de la ciutadania. L’enrocament del Partit Popular (PP) li ha servit per presentar-se com a garant de la unitat d’Espanya, fer pinya, i mantenir-se a la Moncloa, però la situació enquistada li passarà factura. A Catalunya, la inhabilitació de Mas ha sigut l’estocada final a un líder polític vetat per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i assenyalat com a presumpte responsable polític de casos de corrupció que els astres (o altres factors) han volgut també que coincideixin en el temps: la investigació del 'cas 3%' de presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el judici pel saqueig del Palau de la Música i el del 'cas Pretòria'.
Els factors d’una inhabilitació per motius polítics més l’herència de la corrupció de l’antiga Convergència conflueixen en un punt: Mas no pot seguir liderant un procés independentista. Com en el cas escocès, la pregunta és qui es beneficia del suïcidi assistit de CDC. I la resposta la té qui més calla aquests dies en el costat republicà.
