'Only rock'n'roll'

Quan vaig arribar a casa, vaig tornar a veure aquell minut final. Me l’he après de memòria. El dia que la perdi sencera –la memòria, vull dir– estic segur que encara hi haurà petits racons, calaixos d’on sortiran algunes abraçades, uns petons, unes quantes llàgrimes, els viatges, el perfum de la tribuna del Priorat de Serrabona, el Pantheon de Roma, les rialles dels meus fills. I aquest últim minut, des del moment en què Ter Stegen roba una pilota a mig camp i li fan falta, la cosa més estrambòtica que he vist mai en un partit de futbol. La podré repetir sencera, la jugada, des del moment en què Neymar llança la falta, recull el rebot, fa una finta i centra amb suavitat a l’àrea. Recordaré, a pesar de totes les coses que hauré oblidat, amb qui em vaig abraçar i en qui vaig pensar i com va ser la meva celebració, exagerada i excessiva, com han de ser les celebracions en casos així. 

Notícies relacionades

Els miracles existeixen

Naturgy: no tots els fons són iguals

  

 Tots parlem de miracle, però Spinoza no hi estaria d’acord. Un miracle «és un fenomen contrari a les lleis generals de la natura i, doncs, de la intel·ligència divina». Déu no es pot oposar a la seva pròpia essència. Els miracles no existeixen sinó que, com diu Wagensberg, són «paradoxes que la raó ha de solucionar». Això és el que va passar dimecres. I jo recordaré aquell minut fins i tot quan ja no recordi res més. O, com deia un altre pensador contemporani, Mike Jagger, «ja ho sé, que només és rock and roll, però m’agrada».