De Machado a Wikileaks

1
Es llegeix en minuts
jjubierre32675863 wikileaks founder julian assange appears at the window befor170307162814

jjubierre32675863 wikileaks founder julian assange appears at the window befor170307162814 / Kirsty Wigglesworth

Ho va dir Antonio Machado: «'El ojo que ves no es / ojo porque tú lo veas; / es ojo porque te ve'». Ho acaba de corroborar, encara que menys poèticament, Wikileaks: la teva televisió intel·ligent no ho és perquè tu la vegis millor, és intel·ligent perquè et veu. La sensacional filtració de documents de la CIA a la web de Julian Assange ha mostrat com l’agència d’intel·ligència dels Estats Units pot sentir les nostres converses al saló de casa pel simple mecanisme de piratejar les tripes de la pantalla que tenim col·locada al lloc estel·lar de l’habitació.

    

Sabíem que deixàvem empremtes a internet al comprar un bitllet d’avió, al contractar una habitació o a l’adquirir l’entrada d’un concert. Algú podia deduir d’aquestes decisions quotidianes que ens agraden les illes mediterrànies, els hotels de classe mitjana i el rock  dels anys 80. És un risc controlat per a aquella gent que no trafica amb comissions il·legals ni té perversions gaire greus. 

  

 Però avui ens hem assabentat que tenim dos xivatos a casa, capaços d’anar-se’n de la llengua sobre les nostres converses més íntimes, conflictives o, directament, vergonyants. Del primer, el nostre fidel telèfon, ja sospitàvem. Però ¡com ens podíem imaginar que la pan-

talla extraplana en què veiem el futbol, alguna sèrie i les setmanals picabaralles d’Eduardo Inda amb Podem ens trairia d’una manera tan vil!

PRIVACITAT I DEMOCRÀCIA

El problema és que això no és un assumpte privat. La investigadora nord-americana Sherry Turkle es pregunta en el seu magnífic assaig 'En defensa de la conversación' (Ático de los libros) «què és la democràcia sense privacitat. ¿Que potser hi ha la llibertat de pensament sense privacitat?».  

Notícies relacionades

    

La CIA, com a claveguera màxima de l’Estat més poderós del món, controla converses telefòniques, desplaçaments i comptes bancaris, se suposa que per combatre els dolents, en l’argot naïf de Donald Trump. Però l’acumulació gegantina de dades privades ens indica que som davant d’una amenaça per a les nostres llibertats. La Gestapo ha entrat al saló.