«Potser s'ha de fer les paus amb els incendis»

El cap dels GRAF acaba de tornar de Xile amb la notícia que ha vist el que sembla ser una nova generació d'incendis.

2
Es llegeix en minuts

De Xile va tornar amb una foto: del dia en què va estar en un Consell de Ministres. «No havia vist mai una taula tan brillant», recorda Marc Castellnou, cap dels Grups de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) dels bombers de la Generalitat, analista d'incendis i integrant de l'equip de 14 professionals que va enviar fa unes setmanes la UE per assessorar el Govern xilè en els temes referents a gestió de focs, en el marc d'una crisi sense precedents al país sud-americà. Castellnou va tornar d'allà amb una hipòtesi: que els focs de Xile no tenien precedents, en general. Enlloc.

-¿Què vol dir?

-L'hi explico: com vostè sap, es parla de generacions d'incendis, i últimament es parla molt de la cinquena generació d'incendis: aquelles tempestes de foc l'existència de les quals està vinculada al canvi climàtic.

-¿Per exemple?

-Doncs per exemple Austràlia el 2009, Grècia el 2007, Portugal el 2003 o el Canadà el 2016. Són incendis caracteritzats entre altres coses per la simultaneïtat de grans focs en una mateixa zona geogràfica. El que passa és que tenim la teoria que Xile ha inaugurat la sisena generació.

-¿Per què? ¿En què es basa?

-Que consti que l'informe encara no està acabat, i que som un equip de 14. Però el que li puc dir és que a Xile ens trobem amb situacions pròpies d'incendis de cinquena generació però lligades als efectes del canvi climàtic a escala continental. Aquesta és la diferència. Al tornar vaig dir: «D'acord, el que he vist va més enllà».

-Expliqui'm: ¿quines circumstàncies han de donar-se perquè es produeixi un d'aquests nous incendis?

-En resum, una sequera de llarga durada, un clima extrem i una fenologia o estat concret de la vegetació. Aquest és un avantatge d'haver estat a Xile, que ens ha permès definir aquesta alineació de factors. Naturalment, el meu deure ara és aplicar aquest coneixement a la meva zona.

-¿Aquí? ¿Es podria donar un incendi així?

-És una opció. L'hi ensenyo al mapa. ¿Ho veu? Tota aquesta massa forestal del Prepirineu, des de Navarra fins a Girona; és una massa forestal contínua, cosa que no passava des de l'època romana. És una zona que històricament no ha sigut afectada pel foc, però on l'activitat econòmica mantenia la discontinuïtat del paisatge.

-¿I ara?

-Ara no hi ha activitat econòmica. L'única activitat que hi ha allà és el turisme.

-Llavors seria possible.

-És una possibilitat, però hem de deixar de mirar a escala comarcal, perquè el cert... Aquí es veu molt bé: és que hi ha tot un ecosistema amb problemes de salut.

-¿Com es lluita contra això?

-Cal adaptar-se. Una possible solució és fer les paus amb els incendis.

-¿És a dir?

-Que potser s'ha d'aprendre a conviure amb els petits per evitar els grans incendis. Que potser s'ha d'entendre que el foc de baixa intensitat és una vacuna contra el d'alta intensitat, i que permet modelar el paisatge per evitar aquests grans focs; és un foc que pot actuar segons el que estigui planificat, i això és bo. El foc descontrolat no és bo per a ningú.

Notícies relacionades

-He vist el seu currículum. He vist que s'ha format per comprendre això, el foc. ¿Ho sabia des de petit, que seria bomber?

-Jo no vaig decidir mai ser bomber. El que passa és que vaig néixer en una terra de foc, a la vall de l'Ebre. No recordo caminar per un bosc, sempre caminava per un bosc cremat. El meu primer incendi va ser als 9 anys, havia de portar menjar als que l'estaven apagant.